Resultats de la cerca

Hi pertanyien les llengües d’escriptura cuneïforme hitita, luvi, hitita jeroglífic, palaic lici i lidi

Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha atribuïts a influència…

Al s XIX aparegueren els primers vocabularis de caló els de Richard Bright 1817, 1818, George Borrow 1841 i Francisco Adolfo Coelho 1892 Els estudis de Joan Givanel i Mas 1919 i de Max-Léopold Wagner 1924 sobre el caló català com a part integrant de l’argot barceloní a causa de l’estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels s XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano , que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes Alguns d’aquests termes han…

En l’entonació és la manera de cloure els fragments melòdics de la frase La cadència d’enunciació té la terminació greu, baixant per sota la línia general de la frase El fenomen de cadència expressa la terminació absoluta d’una frase enunciativa Quan la terminació no és absoluta, apareixen quatre formes, cadascuna amb una determinada funció expressiva l' anticadència és el final agut d’un fragment, constitueix la fi de la branca tensiva i pren especial relleu en el predicatiu i en l’oposició de conceptes la semicadència , terminació descendent, menys greu que la cadència,…

Dins les llengües romàniques hom el troba en el sard, en els dialectes del sud d’Itàlia i en l’asturià

Situada a la regió de contacte de famílies lingüístiques diverses índiques, iràniques, turqueses i tibetanes, posseeix unes característiques particulars que no permeten de classificar-la en cap agrupació coneguda El vocabulari és influït superficialment pel persa i per les llengües índiques veïnes

Es caracteritza especialment en el vocabulari i la morfologia pel fet de posseir els trets generals de les llengües balcàniques Es distingeix de les altres llengües eslaves, fonèticament, sobretot per l’existència de l’accent d’intensitat lliure i dels grups consonàntics šd i žd, i morfològicament per la pèrdua de la declinació i la bona conservació dels temps dels verbs Els trets generals del búlgar són compartits pel macedoni, llengua literària moderna basada en dialectes essencialment de tipus búlgar amb formes de transició vers el serbocroat El búlgar és escrit en alfabet ciríllic, i la…