Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
carelià
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica, del grup baltofinès, parlada per unes 140 000 persones que habiten a la República de Carèlia i als territoris de Tver i Novgorod.
L’epopeia nacional finlandesa, el Kalevala , publicada el 1849 per ELoennrot, és en gran part originària d’aquesta regió
capcinès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir, molt relacionat amb els altres parlars de transició de la zona de contacte del Rosselló amb la Fenolleda, el Perapertusès i el Narbonès.
Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del diftong àton…
canari
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte castellà parlat a les illes Canàries.
Es caracteritza per l’allargament i l’obertura de la vocal tònica, l’aspiració de la f , la j , i la s implosiva, l’articulació predorsal de la s , la confusió de líquides implosives i la velarització de la n A un substrat guanxe s’ha superposat una llengua de fisonomia andalusa on s’entrecreuen mots occidentals lleonès, portuguès amb arcaismes castellans i americanismes amb mots africans
cananeu antic
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels cananeus abans de la conquesta de Canaan pels hebreus, conservada en determinats topònims i especialment en les cartes, fetes entre els faraons egipcis i els prínceps palestins, trobades a Al-Amārna (s. XV-XIV aC), i que contenen un glossari babiloni-cananeu.
campidanès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del sard
, estès per Campidano, al S de Sardenya, l’estructura lingüística del qual és molt afí als dialectes centromeridionals d’Itàlia.
El català i el castellà hi deixaren supervivències lingüístiques lletju , ‘lleig’
verb d’estat
Lingüística i sociolingüística
Verb que expressa un estat del subjecte (estar, esdevenir, etc), i s’oposa al verb d’actuació
.
esperit
Lingüística i sociolingüística
En grec, signe gràfic que, col·locat damunt una vocal inicial (si la vocal és majúscula hi és anteposat i si hi ha diftong és col·locat damunt la segona vocal) o una ρ també inicial, indica si aquesta vocal, el diftong o la ρ han d’ésser aspirats o no.
L’aspiració és indicada amb l’esperit aspre ῾ i la seva manca amb l’esperit suau ᾿ Quan hi ha ρ geminada a l’interior d’una paraula, sol haver-hi esperit aspre damunt la segona ρ L’esperit aspre és transcrit normalment amb una h
especificatiu | especificativa
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic que delimita la qualitat o extensió d’un altre.
Aquesta funció delimitativa pot ésser portada a terme per un adjectiu, un complement determinatiu, una frase relativa, etc A els gossos negres , l’adjectiu qualificatiu negres especifica gossos , a els homes que lluiten per la llibertat triomfaran , la frase relativa que lluiten per la llibertat especifica els homes