Resultats de la cerca

Doctorat per la Universitat de Michigan 1961, fou professor de lingüística a Columbus 1961-70 i des del 1971 a Berkeley El 1963 introduí la noció de cicle transformacional , element integrant de la teoria de la sintaxi transformacional La seva contribució més coneguda és la teoria dels casos —exposada principalment en l’article The Case for Case 1968—, que explica el comportament sintàctic dels diversos sintagmes nominals d’una oració a base de llurs casos o papers semàntics agentiu, objectiu, locatiu, instrumental, etc pels quals es relacionen amb el verb És autor de Santa Cruz Lectures on…

Ascoli i P Rajna Fou professor de filologia romànica a la Universitat de Pàdua 1883-1927 Especialista en Boccaccio Contributo agli studi sul Boccaccio , 1887 Il cantare di Fiorio e Biancifiore , 1889-1899 i literatura provençal Manuale per l’avviamento agli studi provenzali , 3a ed 1926 Publicà el suplement italià del Lexicon mediae atque infimae latinitatis de Du Cange

Llicenciat en lletres a la Universitat de Montpeller, on exercí de professor Present en nombroses iniciatives de signe catalanista a la Catalunya del Nord, collaborà a Sant Joan i Barres , Serra d’Or , La Falç  i L’Indépendant El 1974 publicà un Diccionari bàsic francès-català

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Estudià a Roma i a Milà Catedràtic de lingüística a la Universitat de Montevideo 1951, des del 1963 ensenyà filologia romànica i lingüística general a Tübingen Es dedicà, sobretot, a estudiar qüestions teòriques i metodolòquies Sistema, Norma y Habla 1952, Sincronía, Diacronía e Historia 1958, Teoría del lenguaje y lingüística general 1962, Pour une sémantique diachronique structurale 1964, Structure lexicale et enseignement du vocabulaire 1966, Sprache, Strukturen und Funktionen 1970 Impulsà els estudis de catalanística organitzà el lectorat de català el 1968 i, després, investigà sobre…

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

Des del 1939, que s’exilià, residí a Perpinyà Es llicencià i es doctorà en lletres a Montpeller 1948 amb la tesi Un esprit méditerranéen Joan Maragall publicada el 1951 i treballà de traductor a les Nacions Unides El 1954 publicà Conversations avec Pablo Casals , editada en català el 1967 l’obra ha estat traduïda a onze idiomes És autor de Joan Maragall premi Aedos 1960, El món actual i el nostre país 1962, premi Yxart 1961, De casa i d’Europa 1971, Assaigs i comentaris 1972,  Homes i situacions 1976 i Nous comentaris 1980 Collaborà en diverses publicacions Serra d’Or , Revista de Girona ,…

Catedràtic de grec i d’hebreu a Salamanca Continuador de l’obra de Nebrija, és autor de Trilingüe de tres artes de las lenguas castellana, latina y griega 1627, Ortografía castellana, nueva y perfecta 1630 i Arte de la lengua española castellana , inèdita fins el 1903, obra didàctica i d’erudició filològica

Vida Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció Era el més gran de vuit germans —és germana seva la psiquiatra i psicoanalista Júlia Coromines i Vigneaux —, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i Montanya  i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona…

Prevere i professor de llatinitat i d’eloqüència al capítol catedralici de València 1709-60, la seva obra està vinculada a aquesta labor pedagògica Publicà a València Explicación de la Sintaxis de Torrella 1712, Centuria de frases reducidas a método fácil  1725, Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella 1750 i Diálogos del docto valenciano Luis Vives 1723, versió bilingüe llatí-castellà prologada per G Maians que tingué moltes reedicions Coret fou molt apreciat en l’entorn illustrat valencià Bibliografia Esteban, L 1996 Coret y Peris 1683-1760 o el Humanismo…