Resultats de la cerca

Autodidacte, el seu rigor metòdic era tanmateix igual o superior al dels seus coetanis de les universitats alemanyes, sobretot gràcies al fort sentit comú amb què reconduïa totes les qüestions a una base històrica, sense deixar-se seduir per metàfores com la de la “vida orgànica” de les llengües Bé que no es pot fer una separació estricta, la primera part de la seva carrera fou consagrada a l’indoeuropeu, i la segona, al romànic i al cèltic La teoria del consonantisme indoeuropeu és en gran part obra seva Lezioni di fonologia comparata del sanscrito, del greco e del latino, 1870 Del primer…

Fou director de la Biblioteca d’Alexandria i mestre d’Aristarc de Samotràcia Deixà una antologia de poetes grecs més antics, que ha conservat fragments de peces desconegudes

La seva labor com a editor dels poetes grecs clàssics és immensa, però consagrà el millor del seu talent i la seva energia a depurar el text d’Homer Tanmateix, sembla que ha estat escassa la seva influència sobre l’evolució posterior de l’obra homèrica, i és potser modernament que hom aprecia millor el valor de les seves esmenes, sobretot en el camp de l’eliminació de les interpolacions tardanes

Monjo de Montserrat 1951 i sacerdot 1959, es llicencià en teologia i litúrgia Secretari de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané , que acompanyà en el seu exili a Viboldone 1965-68, s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà El 1985 abandonà la vida monàstica Collaborà en diverses iniciatives de la Resistència i publicà, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974 Stato cattolico e chiesa fascista in Spagna, Il carcere Vaticano Chiesa e fascismo in Spagna  sobre la presó concordatària de Zamora i Rivoluzione o morte entorn del procés de Burgos El 1974 fundà a Milà el Centre Internacional Escarré…

Destaquen en la seva nombrosa bibliografia Les premiers habitants de l’Europe 1877, fonamental per a l’estudi de les relacions entre els celtes i els altres pobles d’Europa Les Celtes jusqu'en l’an mil avant notre ère 1904, on examinà els texts conservats referents a l’idioma dels celtes, i Cours de Littérature celtique 1883-1908

Fou professor a la Universitat de Roma, president de l’Accademia dei Lincei i ministre de justícia i d’instrucció pública 1944-45 Autor de treballs sobre història de les institucions del dret romà que han assolit gran autoritat

Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…

És autor d’una traducció molt literal de l’Antic Testament al grec, la qual reemplaçà la versió dels Setanta i fou molt difosa entre els jueus de l’Imperi Romà

Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies  La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat en…