Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
unitat accentual
Lingüística i sociolingüística
Segment de la frase a l’interior del qual és creat un contrast entre diverses unitats accentuables.
La unitat accentual sovint coincideix amb un mot, però pot comprendre també algun o alguns mots addicionals no accentuats, anomenats clítics Així, a la frase l’oli/anava/escampant-se/per terra hi ha quatre unitats accentuals
austroasiàtic
Lingüística i sociolingüística
Nom donat a un grup de llengües situades entre les de l’Àsia central o sinotibetanes i les d’Indonèsia i la Polinèsia (austronèsies o malaiopolinèsies).
Comprèn dos subgrups el monkhmer i el de les llengües munda Alguns autors hi inclouen també les llengües nicobars Hom ha reunit encara el conjunt de les llengües austroasiàtiques i austronèsies en un grup més ampli amb el nom d' àustric
llengües finoúgriques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que pertanyen a una de les dues branques de la família lingüística uraliana, subdividida en els conjunts úgric i finopermià.
Pertanyen al primer l'hongarès, l'ostiac i el vogul, i al segon el ziriè i el votiac integrats en el grup permià, el txeremís i el mordovià agrupats per alguns sota el nom de volgaic o volgofinès, el lapó i el grup baltofinès
functiu
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, cadascun dels termes que intervenen en una funció.
Les funcions també poden ésser functius perquè hi pot haver funció de funcions Els functius que no són funcions són anomenats entitats Per a alguns lingüistes, com Hockett, els functius són els termes lingüístics que indiquen bàsicament relacions gramaticals, i corresponen als monemes funcionals de Martinet
fràncic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del germànic occidental, parlada pels francs.
Els seus dialectes antics eren el ripuari, el del Mosella, el renà, el meridional i el de l’est En el domini galloromànic influí, segons alguns romanistes, sobre la diferenciació del francès respecte al galloromànic o occità diftongació en síllaba lliure, aspiració de la h- , certs mots, etc
llengua de clic
Lingüística i sociolingüística
Llengua en la qual és característic l’ús del clic.
Les llengües de clic són repartides per l’Àfrica del Sud, i són, sobretot, el khoikhoi —quatre o cinc clics— i el san —fins a nou— Segons alguns autors, hom troba clics, o sons molt semblants, en algunes llengües melanèsies, i també en el nàhuatl i en el quítxua
castellanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del castellà usat en una altra llengua.
Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal…
llengües indonèsies
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família austronèsica o malaiopolinèsia parlades, de l’oest de Taiwan i les Filipines a l’arxipèlag d’Indonèsia i d’Indoxina a Madagascar, per més de 120 milions de persones.
Caracteritzades per un sistema d’afixació prefixos, infixos i sufixos molt similar, per una estructura oracional, a base de frases curtes, anàloga i per un ric vocabulari, compost per nombroses aportacions del sànscrit i l’àrab i per alguns manlleus de les llengües europees, especialment del portuguès i de l’holandès
connotació
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’informació que transmet un mot en el seu aspecte semàntic, tenint sempre en compte el sistema de valors del parlant emissor i receptor.
El mot lleó , per exemple, denota l’animal d’aquest nom i connota “força”, “poder”, etc Alguns semanistes consideren com a connotació només les associacions “emotives” o “evocatives” del mot, com les de l’exemple anterior, i desestimen les de tipus “cognitiu” objectivament establertes, com la connotació d’estrangerisme del mot míting
grau d’abstracció
Lingüística i sociolingüística
En l’anàlisi lingüística, nivell d’amplitud o concreció conceptual que caracteritza una noció.
La llengua és una abstracció la parla inclou trets abstractes i concrets Alguns elements subjacents d’un model generatiu tenen un grau màxim d’abstracció, mentre que llurs realitzacions n'assoleixen sempre un d’inferior Els primers són comuns a tots els parlants, previsibles i generalment fins en nombre els segons, no necessàriament