Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
vocal de sosteniment
Lingüística i sociolingüística
Element vocàlic, anomenat també anaptíctic, que es forma espontàniament i al marge de l’etimologia per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics o vocàlics de difícil realització o distinció.
Així s’explica la pròtesi que s’observa a scala > escala , storea > estora , com també les solucions vulgars ideia, teiatro , en comptes d' idea, teatre
soso
Etnografia
Lingüística i sociolingüística
Individu del grup manding, de la família lingüística nigerianocamerunesa, que viu a la riba dreta del baix Níger.
sòrab
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup eslau occidental parlada a la regió de Lusàcia, que comprèn tres dialectes: el sòrab oriental, parlat a la zona de Mužakov, l’alt sòrab, a Bautzen, i el baix sòrab, a Cottbus.
songhai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels songhais.
Tot i que alguns autors no li reconeixen cap parentiu conegut, Greenberg la situa com a llengua independent dins la gran família niloticosahariana
songhai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble negroide que habita al curs mitjà del Níger, entre Niafunké i Kandi.
El seu origen prové d’un mestissatge complex, en el qual els elements predominants serien el tuàreg i el fulbe Islamitzats des del segle XI i organitzats en castes, es dediquen principalment a l’agricultura i a l’artesania Dividits actualment entre la República de Mali i Nigèria, al segle XV formaren un potent estat musulmà Songhai, afavorit per llur posició geogràfica en la cruïlla de les rutes comercials centreafricanes
somali
Lingüística i sociolingüística
Branca del subgrup oriental de les llengües cuixítiques que comprèn el somali, el baiso i el rendile.
solleric
Lingüística i sociolingüística
Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular.
Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u /plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’, com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals k i g, la desaparició de la iod intervocàlica /sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’, la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics deguda a les freqüents relacions comercials amb França, la variació fonètica de certs vocables /bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’, així com certs mots peculiars aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació
sogdià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua de la família irànica oriental, el nivell més antic de la qual correspon a l’irànic mitjà.
Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina