Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
vulgarisme
Lingüística i sociolingüística
Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar: sapigut per sabut, crusos per crus, havés per hagués, etc.
volapük
Lingüística i sociolingüística
Llengua artificial creada el 1880 pel sacerdot alemany Johann Martin Schleyer, a base d’elements de llengües modernes.
Utilitza sobretot l’anglès i les llengües romàniques, bé que canviant-ne i simplificant-ne considerablement les radicals, fins al punt de fer-les sovint pràcticament irrecognoscibles per exemple, volapük < anglès, world i speak , lol < anglès rose, nim < animal, Melop < Amèrica, etc D’altra banda, la gramàtica és tan complexa com la llatina quatre casos de declinació, sis pronoms amb formes plurals, sis persones i sis temps verbals indicatiu, passiu, infinitiu, aorist, condicional-conjuntiu, imperatiu i les formes participials A desgrat de la dificultat intrínseca, el volapük…
vocable
Lingüística i sociolingüística
Mot o lexema actualitzat en el discurs, dins la terminologia de l’estadística lexical.
Si el lexema és una unitat virtual del conjunt del lèxic d’una llengua a disposició dels parlants, el vocable és una unitat del vocabulari que enclou les unitats efectivament emprades en un acte de comunicació donada mot 1
llengua viva
Lingüística i sociolingüística
Llengua que encara es parla (per oposició a llengua morta).
virtuema
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de B.Pottier, conjunt de semes variables i connotatius d’un semema, actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs.
Per exemple, en el semema del mot vermell , al conjunt de semes denotatius, genèrics classema i específics semantema , poden ésser afegits eventualment els semes vituals de “perill”, “partit polític”, “passió”, etc
triliteralisme
Lingüística i sociolingüística
Característica de l’estructura lèxica de les llengües semítiques segons la qual les diverses arrels dels mots consten bàsicament de tres fonemes (expressats per tres lletres consonàntiques), als quals són afegits d’altres fonemes per a constituir les altres formes gramaticals i lèxiques.
trial
Lingüística i sociolingüística
Dit del nombre gramatical que indica tres persones o coses, en oposició al singular, dual i plural.
Hom el troba en algunes llengües del SE d’Austràlia
tautofonia
Lingüística i sociolingüística
Repetició d’un mateix so o d’un mateix grup de sons en un mot (xiuxiuejar, tetrarca), que pot originar fenòmens lingüístics com la dissimilació, la metàtesi, l’apòcope, etc.
transliterar
Lingüística i sociolingüística
Escriure (els mots d’una llengua determinada) amb els signes d’un alfabet diferent.