Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
assimilar-se
Lingüística i sociolingüística
Esdevenir un so semblant o idèntic a un altre (assimilació).
proposició asseverativa
Lingüística i sociolingüística
Proposició afirmativa que enuncia una conformitat objectiva del subjecte amb el predicat: Avui arribaré tard.
assamès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada a l’Assam, a la vall del Brahmaputra, riu avall de Dibrugarh, per sis milions de persones aproximadament.
L’assamès prové del māgadhī parlar pràcrit de Magadha, regió de Patna i és dividit en dos dialectes, l’assamès pròpiament dit, i el dialecte occidental És escrit generalment en caràcters bengalins i posseeix una literatura abundant bé que no particularment original literatures índies
contaminació
Lingüística i sociolingüística
Fusió, en l’evolució d’un mot, de determinats sons i accepcions provinents d’un altre mot anàleg.
Per exemple, en català, l’equivalent del llatí gravis s’ha d’explicar per contaminació de levis perquè doni greu el mot crosta, amb o' , procedent del llatí crusta, s’hauria pronunciat amb o-> si no hi hagués intervingut la contaminació de closca Moll etc Aquest fenomen és anomenat també encreuament
contagi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.
En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes nen, mans En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit collectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb
composts asintàctics
Lingüística i sociolingüística
Composts la forma dels quals no és igual a la de cap combinació lliure de mots viable dins la llengua (Bloomfield).
asindètic | asindètica
asiànic | asiànica
Història
Lingüística i sociolingüística
Terme creat per a designar un grup de pobles habitants del Pròxim Orient antic, les llengües dels quals, dites també asiàniques, no eren identificades com a semítiques ni com a indoeuropees.
Hom hi incloïa el sumeri, l’elamita, el cassita, el hatti, el luvi, el lici, el lidi i el cari L’estudi, molt difícil, per l’escassesa o l’obscuritat dels documents, ha revelat l’artificiositat d’aquesta denominació, feta sobre una base merament geogràfica
blackfoot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble algonquí de les Praderies compost de tres tribus federades que parlen una mateixa llengua: els blackfeet
pròpiament dits o siksika
, els piegans
i els bloods
.
Ocupaven les regions al peu de les muntanyes Rocalloses, al voltant del curs superior del riu Saskatchewan Cada tribu estava dividida en diversos clans que se separaven i s’unien de manera intermitent La forma de vida tradicional es basava en la cacera del bisó americà, principal recurs alimentari, i en la guerra contra les tribus veïnes A mitjan s XVIII domesticaren el cavall, que esdevingué un element essencial de llur cultura Resistiren la penetració dels blancs fins a mitjan segle XIX però l’extinció del bisó americà acabà de precipitar-ne el declivi demogràfic Posteriorment, molts d’ells…