Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
zuni
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo de la família lingüística utoasteca que habita al centre-oest de Nou Mèxic (EUA).
Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i conserven parcialment les…
zoque
zoque
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi que habita al sud de Mèxic, des de Chimalapa (Oaxaca) fins a Tuxtla-Gutiérrez (Chiapas) i Villahermosa (Tabasco).
Els zoques actualment són uns 20 000
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
yuki
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística aïllada, inclosa sovint com una subdivisió aberrant dins la família hoka-sioux, que comprèn el yuki, amb els dialectes ukhotnom (o yuki de la costa) i huchnom del centre, i el wappo
.
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…
xosa
Lingüística i sociolingüística
Llengua bantú del grup meridional parlada pels xoses, oficial al Transkei.
La semblança amb el zulú fa que hom els consideri dialectes d’un únic idioma, el xosa-zulú , bé que els autòctons els consideren idiomes separats