Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
xipella
Lingüística i sociolingüística
Varietat de parlar que s’estén entre el català oriental i el català nord-occidental.
Els punts més representatius d’aquesta franja són a l’Alt Urgell Tuixén, la Segarra les Oluges i la Conca de Barberà l’Espluga de Francolí Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental confusió de o i u àtones en u , neutralització de a i e en /e/ neutra, obertura de Ẹ del llatí vulgar en /ę/, posseeixen un tret singular, que és el pas a i de la e final així, diuen cànim 'cànem’, pari 'pare’, àpit 'àpat’, quinzi 'quinze’, diin 'diuen’, cantis 'cantes’, cantarís 'cantaries’ igualment passen a - is els antics plurals en - es vilis 'viles’, gripis '…
xinès
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població.
A la meitat dels anys noranta tenia uns 1 220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1 200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial També era oficial a l’antiga colònia britànica de Hong Kong integrada a la Xina el 1997 i a Taiwan Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als EUA El xinès és una de les cinc llengües oficials de les Nacions Unides És una llengua…
llengua vulgar
Lingüística i sociolingüística
Llengua usada per la massa en les seves relacions ordinàries.
S'oposa a llengua culta És denominada també, preferentment, llengua colloquial o conversacional
voltaic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup de llengües (53, segons els càlculs més recents) pertanyents a la branca nigerocongolesa, parlades per pobles negres que habiten a la conca de l’alt Volta.
Les principals són el mossi, el dagbane, el senufo, el grussi i el bassari Són llengües tonals
vogul
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al subgrup úgric de la família lingüística uraliana, parlada per més de 6.000 persones a l’okrug autònom dels Khantis i dels Mansis.
És anomenat també mansi Posseeix tres dialectes força diferents el septentrional, el central i el meridional, el primer dels quals constitueix la base de la llengua literària L’any 1868 aparegué la traducció dels Evangelis, primera obra en vogul escrita en alfabet llatí Actualment disposa d’una forta base cultural, amb abundants creacions literàries, que n'asseguren la subsistència
vocabulari
Lingüística i sociolingüística
Recull exhaustiu de les ocurrències lexicals en un corpus determinat: un text, un autor, una època.
El lèxic conté les unitats de la llengua el vocabulari conté les unitats de la parla De la suma dels diversos vocabularis que apareixen en els diversos corpus possibles, és format, per inducció, el lèxic d’una llengua
visaia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües del grup indonesi molt semblants al tagàlog.
La més important és el cebuano , parlat per uns 17 milions d’individus i usat en les publicacions locals, en alguna publicació de Manila i en la majoria dels films de les Filipines en llengües nacionals
virtual
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, dit del signe lingüístic en tant que forma part del sistema de la llengua i que, en ésser realitzat en la parla, passa a ésser actual.
Per a BPottier, en semàntica, la diferència entre denotació i connotació es relaciona amb l’oposició entre actual i virtual , que dóna lloc a la noció de virtuema