Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
bugui
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels buguis, molt semblant al macassarès, una de les més importants del grup indonesi.
La literatura, escrita en caràcters derivats de l’alfabet devanagari, és d’una gran riquesa
cananeu
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües semítiques occidentals que comprèn el cananeu antic, el moabita, el fenici i l’hebreu; ha estat discutida la inclusió de l’ugarític en aquest grup.
batak
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indonesi parlada pels bataks.
Comprèn dos grups principals toba-batak i dairi o subtoba, dividits en diversos dialectes Per als ritus funeraris empren un llenguatge especial El sistema d’escriptura, diferent en toba-batak i en dairi, té l’origen a l’Índia meridional
buriat
Lingüística i sociolingüística
Llengua mongòlica, dividida en diversos dialectes, entre els quals el khori-buriat, de la República dels Buriats, i el bargu-buriat, de la regió de Khajlar.
D’ençà de la Revolució Soviètica, posseeix un alfabet propi, en caràcters ciríllics, i ha conegut un cert desenvolupament literari
bergdama
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de les regions muntanyoses centrals de Namíbia.
D’origen desconegut, probablement prebantu, els bergdames 88 000 individus el 1982 racialment s’assemblen més als nègrids de l’Àfrica central i occidental, que no pas a llurs veïns khoikhois Fins a l’època de la colonització alemanya estigueren sotmesos en gran nombre successivament als names i als hereros , al servei dels quals practicaven el treball dels metalls i la terrissa Originàriament vivien de la recollecció i de la ramaderia de bestiar cabrú, en petits grups exogàmics patrilineals La llengua és una variant del nama Tots els indicis fan suposar que el nama no és pas llur llengua…
bifurcació semàntica
Lingüística i sociolingüística
El fet que, per evolució històrica, una forma adquireixi dos o més sentits diferents.
Generalment els sentits són relacionats, si més no per oposició, com a lluitar amb ells “a favor d’ells”, “contra ells” Però la distància pot ésser tan gran com en el mot francès voler “volar” i “robar”, o tan imprecisa com en el sufix de femení català, que al costat de la referència al sexe té un valor vagament augmentatiu en parelles com cistell / cistella o pla / plana, i encara d’altres més difícils de definir soc / soca matèria morta a matèria viva
bavarès
Lingüística i sociolingüística
Un dels grans grups de dialectes de l’alt alemany superior ( Oberdeutsch)
.
La frontera occidental del dialecte és aproximadament el riu Lech, i en desembocar al Danubi la línia fronterera prossegueix cap al nord, a l’oest de Nuremberg La frontera oriental és el límit amb l’hongarès i el txec
àzeri
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa molt semblant a l’osmànic emprada per uns 18 milions de persones.
Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat l’alfabet…
bengalí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup índic oriental derivada del magadhi, parlada per la majoria de la població de l’estat de Bengala Occidental (Índia) i de Bangladesh, amb un total de més de 100 milions de parlants.
El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica La declinació és reduïda als casos absolut i oblic, i no posseeix formes especials per a notar el gènere El plural és també sovint notat amb l’addició d’un terme, en aquest cas, quantitatiu L’adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas El verb no distingeix les formes del singular i del plural El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses Hi ha notables diferències entre la llengua colloquial i la llengua literària La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu Hugli, posseeix…
benasquès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals (ribagorçà).
La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina