Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
urdú
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària, bàsicament anàloga al hindi, bé que molt influïda pel persa i escrita en caràcters àrabs.
Originària de la regió compresa entre el Ganges i el Yamuna, prop de Delhi, és parlada per més de 50 milions de persones a l’Índia i per més de 10 milions al Pakistan, on és llengua oficial La forma literària, a causa de la forta influència persa i àrab, difereix força del hindi, profundament influït pel sànscrit, bé que en la forma popular ambdós idiomes són molt semblants, fins al punt que abans de la partició del 1947 constituïen l'hindustànic, lingua franca del N de l’Índia
urarti
Lingüística i sociolingüística
Llengua pròpia d’Urartu.
Llengua encara sense classificar, no pertanyent ni a la família indoeuropea ni a la semítica, sembla emparentada amb l’hurrita, i, com aquest, era escrita en caràcters cuneïformes, en un sillabari derivat del sumerioaccadi
univers del discurs
Lingüística i sociolingüística
Conjunt format per un context lingüístic o conceptual i per unes circumstàncies determinades, en el qual tot signe i tot símbol assoleixen significat, prescindint que els correspongui o no un objecte real.
unitat lingüística
Lingüística i sociolingüística
Tot element del llenguatge humà, a qualsevol dels seus nivells (fonològic, morfo-sintàctic, semàntic), que és discret (és a dir, delimitat amb precisió), mínim, restringit en nombre i amb unes funcions determinades per les relacions que manté respecte a d’altres elements, amb els quals es combina dins un sistema de possibilitats de comunicació (o paradigma) i dins una possible seqüència parlada (o sintagma).
umbre
Lingüística i sociolingüística
Llengua itàlica, pertanyent al grup oscoúmbric parlada pels antics umbres.
uigur
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup nord-oriental conservada fins al segle XIX a l’Àsia central.
S'escrivia en l’alfabet del mateix nom, derivat de l’antic sogdià, que substituí el primitiu alfabet utilitzat en les inscripcions d’Orkhon i de Yenisü s VIII En aquesta llengua es produí una literatura d’influència xinesa i iraniana sobre temàtica eminentment religiosa budisme, nestorianisme i maniqueisme L’alfabet uigur, base del mongol al s XIV, fou substituït per l’àrab arran de la islamització progressiva dels pobles turcs al s XIX Actualment rep aquest nom el conjunt de dialectes del Xinjiang xinès, parlats per uns quatre milions d’individus, pròxims a l’uzbek i al txagatai, que hom…
ugarític
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Antiga llengua parlada a Ugarit, que pertany al semític del NW.
Hom discuteix si és cananea com l’hebreu, el moabita i el fenici o independent com l’arameu Des d’un punt de vista morfològic, les característiques principals són l’existència d’una forma doble del pronom independent de primera persona, com en l’hebreu i el fenici ank an , l’ús d’un pronom dual de primera i tercera persona en el cas dels pronoms possessius i no de la segona i la tercera, com en l’àrab i de la primera persona en el dels acusatius, l’àmplia utilització del dual en els substantius de totes les llengües semítiques l’ugarític és la que empra més aquest nombre, l’absència d’…
txuktxi
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble paleoasiàtic, de raça sibírida, amb no poques relacions amb l’esquímida, establert a l’extrem nord-oriental de Sibèria, en un territori que constitueix actualment l’Okrug Autònom dels Txuktxis
.
Els grups costaners practiquen la pesca dels cetacis, mentre que els de l’interior es dediquen a la cria de rens Nòmades, viuen disseminats en petits grups de règim patriarcal, practiquen l’endogàmia i el levirat Llur llengua, juntament amb el koriak i el kamtxadal, amb les quals és relacionada, pertany al grup luorawetlan de les llengües paleosiberianes D’estructura morfològica aglutinant, caracteritzada per la polisíntesi, ofereix dues variants dialectals corresponents als dos grups tribals
txetxè
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica parlada per prop de 800 000 persones, pertanyent, amb l’ingúix i el batsi, i com a cap del subgrup, al grup nord-oriental, o txetxenolesguià, de les llengües caucàsiques.
txeremís | txeremissa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble finoúgric establert entre el curs mitjà del Volga i el V’atka.
Els txeremissos estigueren sotmesos als khàzars segle VIII, als búlgars del Volga segles IX-XIII i als mongols Caigut el kanat de Kazan’ 1552, passaren a dependre dels russos Anomenats també maris , constituïren la República Socialista Soviètica Autònoma dels Maris, dins la RSFSR, actualment República dels Maris, on són majoria, bé que hi ha txeremissos a les repúbliques dels Tàtars i dels Udmurts, a Baixkíria i al Kazakhstan Llur llengua, pertanyent a la branca finoúgrica de la família uraliana, dita també mari , és parlada per unes 600000 persones 1993 als territoris esmentats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina