Resultats de la cerca

Canonge de Lleida continuà a l’Estudi el moviment iniciat pel bisbe Antoni Agustí Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641, i president de la generalitat 1656 El 1659, arran del tractat dels Pirineus, escriví en nom del consistori a Joan Josep d’Àustria i a d’altres personatges contra la separació del Rosselló i de la Cerdanya Reuní una important biblioteca de més de 5 000 volums, que llegà, per testament, als carmelitans descalços de Barcelona, amb la condició que fos pública 1654 Fou amic de Pèire…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or  i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor…

Bé que documentada des del III millenni aC, hom ignora a quina família lingüística pertany per a alguns a la caucàsica i, per a d’altres a la dravídica Aquests dubtes obeeixen al fet que la seva morfologia és poc coneguda segons alguns, es tracta d’una llengua aglutinant a causa de l’escassetat de les fonts històriques i a la manca de texts literaris La fase més ben documentada de l’elamita, el qual evolucionà poc en el decurs del temps, és la de les inscripcions reials aquemènides sovint trilingües persa aquemènide, babilònic i elamita Del seu estudi hom dedudeix que era una…

Fou professor a la Universitat d’Uppsala i, successivament, catedràtic de llengua i literatura llatines 1948, degà 1960 i rector 1966 a la d’Estocolm Publicà llibres sobre llatí tardà Syntaktische Forschungen ‘Estudis sintàctics’, 1943 i Beiträge zur spätlateinischen Syntax ‘Aportacions a la sintaxi del llatí tardà’, 1944, que donaren pas al seu camp més important d’estudi La poésie latine rythmique du haut moyen âge 1954 i Introduction à l’étude de la versification médiévale 1958 El 1968 publicà el seu Manuel pratique du latin médiéval , fonamental per a la formació de les noves…

Estudià a l’École Normale Supérieure de París Residí a Madrid, fins el 1922 on, becat, feu recerca Ensenyà lletres franceses a la Universitat de Lisboa 1922-26 i fou professor al Lycée de Bordeus 1926-29 Alternà l’ensenyament a la Sorbona amb les recerques a l’École Française de Madrid Professor al Collège de France, que dirigí en 1955-65 i membre de l’Institut de France des del 1952, fou director de l’Institut d’Études Hispaniques, de París, i del “Bulletin Hispanique” El 1937 publicà el seu estudi fonamental, la tesi Érasme et l’Espagne recherches sur l’histoire spirituelle du…

Doctor en dret 1817 per la Universitat de Mallorca Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el “Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca” 1820-22, “Es Prat i sa Bufera” 1822, que substituí l’anterior i, probablement, “Es Deixondidor” 1822 De llavors ençà es decantà per l’estudi de la llengua, de temes locals i per la poesia Així, escriví una notable Gramática de la lengua mallorquina primera edició 1835 segona edició, ampliada, 1872, i el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín 1858-78, que té un…

Iniciada els anys cinquanta, bàsicament amb treballs sobre traducció automàtica, el seu gran desenvolupament es produí a partir de la dècada dels setanta Les seves aplicacions principals són la traducció automàtica, la recuperació automàtica de la informació i els sistemes de pregunta i resposta També s’ha ocupat de la representació del coneixement, aspecte en què s’han desenvolupat alguns conceptes generals per estructurar la informació L’interès pel procés de comprensió del llenguatge de forma global ha portat a la creació de la ciència cognitiva, un nou camp d’estudi…

Vida i obra Estudià als Estudis Universitaris Catalans  i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia romànica 1943 Format en l’escola de Menéndez Pidal, encetà els seus treballs d’investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral 1947, feta sota el guiatge de Dámaso Alonso L’any 1948 esdevingué catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola a la Universitat de Barcelona  i el 1977, de gramàtica històrica catalana, càrrec que ocupà fins a la jubilació 1986, i posteriorment com a catedràtic emèrit El mateix any 1977…

Es formà a les universitats de Milà, Roma, Berlín, París i Florència, i fou professor de filologia romànica a Friburg, a Milà i a Roma El seu interès de romanista anava de l’edició i estudi de texts medievals —llatins, provençals, italians, francesos, castellans— a poetes moderns, com Leopardi i Carducci, l’anàlisi i la traducció d’obres teatrals del segle d’or castellà, la formació de les llengües romàniques, els clàssics en la literatura medieval italiana, crítica teatral, etc De la seva vasta bibliografia destaquen els Testi volgari italiani dei primi tempi 1935, 1942, 1948,…

Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano…