Resultats de la cerca

Comprèn l’esquimal pròpiament dit i el del sud d’Alaska, ambdós dividits en dialectes El més evolucionat és el del sud de Grenlàndia el seu sistema fonològic comprèn tres vocals i una sèrie única d’oclusives, i no té africades El mot esquimal sovint es presenta com un conglomerat d’elements accessoris units a un element lexical bàsic Té singular, plural i dual En la flexió nominal hi ha dos casos sintàctics l’absolut i el relatiu, i sis casos adverbials El verb té tres modes independents —indicatiu, interrogatiu i optatiu— i quatre modes subordinats —conjuntiu, subjuntiu i dos participials—…

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó…