Resultats de la cerca

Catedràtic de lingüística comparada a la Universitat de Copenhaguen Amb Viggo Brøndal fundà el Cercle Lingüístic de Copenhaguen 1931, a través del qual i de la revista “Acta Linguistica” ha influït sobre el desenvolupament de la lingüística contemporània i especialment sobre lingüistes castellans, com Alarcos Llorach, Llorente, Salvador, etc Ha maldat per establir una teoria lingüística deductiva, la glossemàtica, segons un model matemàtic La dicotomia que fa entre expressió i contingut, amb un especial interès per aquest darrer, ha permès el desenvolupament de la…

Estudià a Copenhaguen, on fou professor de llengües romàniques des del 1918 De primer escriví sobre substrat i manlleu en les llengües romàniques i germàniques i sobre toponímia danesa A partir d' Ordklasserne ‘Classes de mots’, 1928, es consagrà a la teoria lingüística general, amb una tendència a l’abstracció i al formalisme, que a vegades el posa més a prop de la filosofia que de la lingüística estricta

Estudià a la Universitat d’Århus, on es doctorà el 1938 amb una tesi sobre les negacions en francès Fou professor de llengües i literatures romàniques a la Universitat de Copenhaguen des del 1943 i hi féu alguns cursos de català Autor de diversos estudis sobre problemes verbals en les llengües romàniques, com Le temps du verbe fini en français moderne 1952 i L’infinitivo impessoal e l’infinitivo pessoal en portugais 1952-53, alguna vegada ha fixat l’atenció sobre problemes de gramàtica catalana, principalment sobre els temps composts, com en la seva contribució a la Miscellània…

Professor a Copenhaguen 1903-37 Format en la línia dels neogramàtics, és autor d’una labor considerable en gramàtica comparada més de trenta obres en danès, anglès, francès o alemany sobre els dialectes indoeuropeus i llurs relacions amb les llengües semítiques o finoúgriques, sobre l’albanès, l’armeni, l’hitita, el tokhari, etc Però, sobretot, la seva principal aportació és en el domini del celta, amb la seva monumental Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen 1909-13 També és autor d’una història de la lingüística, The Discovery of Language 1924

Primer gran representant del mètode lingüístic comparatista comparatisme Sota l’influx del Romanticisme i en pla d’historiador, estudià l’antic noruec islandès, del qual escriví la primera gramàtica moderna El seu estudi de l’origen de l’antic noruec, Undersogelse om det gamle nordiske eller islandske sprogs oprindelse tesi doctoral publicada el 1818, és una gramàtica comparada indoeuropea en sentit modern, escrita abans que Rask conegués el sànscrit, que posà les bases de la fonètica i la morfologia comparades amb un mètode estricte

La distinció entre funcions de conjunció i funcions de disjunció és bàsica Els functius d’un sistema tenen una funció de disjunció, i els d’un procés, una funció de conjunció a gat hi ha conjunció g -a -t , però entre gat i got hi ha disjunció Les principals escoles de lingüística funcional són les de Praga Trubeckoj, Jakobson, etc i Copenhaguen Hjelmslev

Professor de la Universitat de Copenhaguen, s’especialitzà en l’estudi gramatical del francès i de l’espanyol moderns La seva tesi Structure immanente de la langue française 1951 té com a objectiu l’aplicació de la teoria glossemàtica de LHjelmslev en un idioma concret Més endavant s’allunyà bastant d’aquestes idees, particularment en la seva extensa gramàtica francesa del 1965, en danès, on procura descriure com funciona una llengua, partint però de dades positives Al castellà va dedicar un llibre sobre les categories verbals, Mode, aspect et temps en espagnol 1953, i una…

Cada signe, doncs, presenta un costat semàntic i un de fonològic, com si fossin les dues cares d’un paper Segons això, les llengües mostraran diferències derivades, en primer lloc, d’una distinta categorització dels significats per exemple, la manca de correlació entre el castellà caja i el català capsa/caixa o dels significants per exemple, l’oposició s/z en català, inexistent en castellà, així com també per una associació distinta d’ambdós termes per exemple, el significat “cadira” té significants distints en castellà, anglès, alemany, francès, etc mentre que, per exemple, el significant…

La seva investigació és un dels objectius centrals de la glossemàtica

L’estructuralisme es manifestà com a mètode ja madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia 1928 i al Primer Congrés de Filòlegs Eslaus de Praga 1929 pel grup de lingüistes que formaven part de l’anomenat Cercle Lingüístic de Praga entre els quals es destacaren Nikolaj Trubeckoj i Roman Jakobson, entre altres i que s’inspiraren en Ferdinand de Saussure i Jan Ignacy Baudouin de Courtenay Altres preestructuralistes, com Hans C von der Gabelentz i Winteler, no foren valorats fins després d’aquests manifests del Cercle de Praga El moviment, que proliferà…