Resultats de la cerca

Catedràtic de llengua castellana de la Universitat Autònoma de Madrid, a més de diverses edicions crítiques d’autors de l’edat d’or de la literatura castellana El Buscón de Quevedo, 1980 publicà nombrosos estudis tant en el camp lingüístic com en el literari Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII 1949, Lope de Vega Introducción a su vida y a su obra 1966, Lazarillo de Tormes en la picaresca 1972, Estilo barroco y personalidad creadora 1974, Estudios de poética 1976 i Estudios de lingüística 1980, De poética y poéticas 1990 El seu Diccionario de términos…

El 1963 es traslladà a Alemanya, on ha desenvolupat tota la seva carrera professional Cursà estudis de filosofia, teologia i història a l’Eberhard-Karls-Universität de Tübingen Des del 1974 és professor de l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg Ha preparat diverses edicions d’obres llatines de Ramon Llull aparegudes dins les Raimundi Lulli Opera Latina , a més d’exercir les tasques de direcció i coordinació d’aquesta collecció Des de l’any 1987 és magister de la Maioricensis Schola Lullistica, de Mallorca, i membre del consell de redacció de la revista Estudios Lulianos des del 1990, Studia…

Doctor en lingüística i literatura hispàniques pel Colegio de México des del 1975 Fou director del Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios del Colegio de México des del 1997 fins al 2003 La seva investigació s’ha centrat en l’estudi i la descripció del lèxic de la llengua És autor d’una gran quantitat d’articles especialitzats i llibres, entre els quals cal destacar El concepto de norma en lingüística 1976 i Teoría del diccionario monolingüe 1997 Dirigí el Diccionario básico del español de México 1986 i el Diccionario del español usual en México 1996, dues obres cabdals de la…

Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou

Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana Fou membre corresponent de l’Academia Española, de l’Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando El 1899 organitzà uns jocs florals a Colònia En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona Escriví obres en alemany, castellà, català i francès Ramillete de romances españoles 1866, Acordes de Andalucía 1886 i Katalanische Troubadoure der Gegenwart ‘Poetes catalans d’…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà  Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i  Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831,  Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, en…

Vida i obra Fou inclòs en l’antologia Carn Fresca Poesia valenciana jove 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Es dedicà primer a la docència i treballà d’assessor lingüista a la televisió valenciana Gran admirador de la literatura àrab Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, Navegant obscur 1987,  Produccions ansietat 1970-1988 1988, El desert 2002 i l’antologia Orquídia 1974-2018 2020 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’Englantina d’Or…

Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les…

Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…