Resultats de la cerca

Es dedicà al mecenatge de poetes i músics contemporanis Fundà la Camerata Fiorentina, on fou conreat l’estil, aleshores naixent, del melodramma per musica Escriví un Discorso sopra la musica antica e'l cantar bene ~1592

Fou professor de les universitats de Palerm, Trieste i Pàdua on, des del 1964, fou professor titular de lingüística a la facultat de lletres Dedicà especialment les seves investigacions a l’estudi dels dialectes vènets, furlans i ladins amb especial interès pel lèxic, l’onomàstica i la toponomàstica És autor, entre d'altres de  La lingua venetica 1967, amb AL Prosdocimi, Saggi sul latino dolomitico e friulano 1972, Saggi di linguistica italiana 1975, Studi di dialettologia e filologia veneta 1977 i de la gran obra en sis volums Atlante storico-linguistico-etnografico friulano  1972-86 També…

L’autor només és conegut pel nom de Johannes Raimundi És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies segle XI, de les Derivationes d’Uguccione da Pisa segles XII-XIII i del Catholicon de Giovanni Balbi segle XIII Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana

Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 A conseqüencia de l'expulsió de l'orde, l'abril del 1767, s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies en italià, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani  Amb els també jesuïtes  Joan B Colomes i  Bernat Garcia formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes  Les seves obres tenien sovint una temàtica…

Vida i obra Nascut en una família burgesa modesta, els seus inicis com a escriptor foren a causa d’uns cursos de llengua i literatura catalanes als quals assistí el 1921 Després de treballar en una impremta com a delineant i a la secció tècnica de la Maquinista Terrestre i Marítima, ajudà el seu germà en l’elaboració de patents industrials El 1928 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on acabà encarregant-se de les correccions d’estil Collaborà a la revista Mirador  i traduí Els mala-ànima de Giovanni Verga 1930, Les caves del Vaticà d’André Gide 1930, Els indiferents d’Alberto Moravia…