Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Enric Guiter
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, lingüista i científic.
Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…
, ,
Renat Botet
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf i mestre.
Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller, i es dedicà professionalment a l’ensenyament del castellà i del català Exercí als liceus Aragó de Perpinyà, Déodat de Séverac i Joan Amade de Ceret Fou membre de la Societat dels professors de català i dirigí l’escola de català de Ceret i el grup teatral Font-Freda Interessat per la lexicografia catalana del Rosselló, el 1997 publicà un Vocabulari rossellonès que recollia mots i expressions populars i tradicionals del país, acompanyats de la traducció francesa, llibre al qual seguí un recull de Proverbis 1998 amb la mateixa fórmula Posteriorment…
onomàstica
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels noms propis.
La investigació exigent sobre noms propis, generalitzada a la darreria del s XIX, no rebé consagració internacional fins el 1938 I congrés de París, i els límits de la nova ciència continuen controvertits Els seus fundadors la restringien a la recerca del sentit, etimologia i evolució dels noms de lloc —terrestres, marítims, celestes toponímia— i dels noms de persona —noms, cognoms, renoms, hipocorístics antroponímia— als quals ha calgut afegir els d’animals zoonímia i de tota mena d’objectes més o menys personalitzats campanes, vehicles, obres literàries, vents, festes, etc De la…
dialectologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels dialectes.
L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana segle XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El segle XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel…
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…