Resultats de la cerca

Especialitzat en fonètica, el 1923 en fou professor a la Universitat de Grenoble el 1931 passà a la Sorbona, després d’haver explicat història de la llengua francesa a Estrasburg 1926 A París dirigí l’Institut de Phonétique, el Musée de la Parole, la Revue Internationale d’Onomastique i Le Français Moderne El 1924 publicà la seva important tesi doctoral Phonétique historique du roussillonnais i Morphologie historique du roussillonnais Tolosa 1924, complementada el 1925 amb un article a la Revista de Dialectologia Catalana sobre Le diphtongaison en catalan Barcelona 1925 Altres obres seves…

La llengua parlada s’acosta al sondanès i al malai, i la llengua literària pot ésser considerada com un dialecte javanès amb característiques pròpies importants Els primers documents de l’illa segle IX són escrits en balinès antic, però fou substituït progressivament pel javanès, el qual s’imposà durant l’època d’influència i dominació javanesa

Fill de l’escriptor Sergej T Aksakov i germà del periodista i polític  Ivan S Aksakov Fou ideòleg de l’eslavofilisme d’ençà del 1840 Escriví algunes obres sobre temes gramaticals, especialment sobre gramàtica històrica russa

És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’escriptura, el…

Professor a l’École des Langues Orientales 1911-50, a l’École Pratique des Hautes Études des del 1919 i a l’Institut d’Ethnologie 1926-59, s’especialitzà en temes de lingüística general, etnografia i sociologia lingüística Aplicà a la lingüística mètodes estadístics i matemàtics i estudià, a partir de la seva concepció marxista, el nexe que hi ha entre el llenguatge i l’estructura social De les seves obres cal destacar la direcció de Les langues du monde 1924, amb AMeillet, Linguistique et matérialisme dialectique 1948, Histoire d’une langue le français 1950, Pour une sociologie du langage…

Es formà a França, Anglaterra i l’Amèrica del Sud i feu alguns viatges d’estudi a la península Ibèrica Professor de castellà a diversos liceus francesos, del 1919 al 1924 fou assistent i substitut de Morel-Fatio al Collège de France Autor de nombrosos treballs, entre ells La légende de Roncevaux 1924, refeu el capítol de Morel-Fatio sobre la llengua catalana del Grundriss der romanischen Philologie de G Gröber per a la segona edició d’aquesta obra

Es divideix en tres subdialectes el frisó occidental, parlat al nord dels Països Baixos, l’oriental, a certs reductes de l’antic Oldenburg, i el septentrional, a l’illa d’Helgoland, a la costa del Slesvig al nord d’Husum i a les illes de la mateuxa costa fins a Sylt

Franciscà exclaustrat, publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, primera de les obres lexicogràfiques publicades a l’illa el segle XIX Inclou un recull d’adagis mallorquins i també un Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no s’usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March

Són parlades pels autòctons de la costa del Pacífic del Canadà, entre el riu Skeena i el baix Colúmbia, i a l’illa de Vancouver, entre els quals hi ha els indis nootka, els kwakiutl, els nitinat, els makah, els bella-bella, etc Llengües en forta recessió, que parlen uns dos mil individus 1970

Les més importants són el samoà , parlat a l’illa de Samoa per unes 200000 persones, el maori , parlat a Nova Zelanda per unes 100000 persones, el hawaià a les illes Hawaii, el tahitià a les illes de la Societat, i d’altres parlars menys estesos localitzats a les illes Marqueses, Tuamotu, Mangarewa i Tonga