Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
palmirè
Lingüística i sociolingüística
Llengua coneguda a través de les inscripcions de Palmira (s. I-III).
Variant de l'arameu occidental, està lligat a l’antic imperial i marca la transició cap al dialectal A causa del comerç dels palmirens amb Mesopotàmia, presenta una notable influència de l’arameu oriental A més de diverses innovacions gramaticals, posseeix un alfabet propi molt pròxim a l’hebraic quadrat
ibn Diḥya
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, filòleg i tradicionista andalusí, conegut també per ibn Ğumayyil.
Fou dues vegades cadi de Dénia, d’on fou destituït per la seva conducta escandalosa Exiliat, ensenyà a Tunísia 1198 i viatjà pel nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i Mesopotàmia Establert a Egipte després del 1207, fou protegit pels califes aiúbides al-Adil i al-Kamil de qui fou preceptor Dirigí la Dār al-ḥadīt del Caire, fundada expressament per a ell, de la qual també fou destituït Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals
accadi
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua semítica parlada a Mesopotàmia, primer (2500-1950 aC) al centre del país i després arreu del territori.
Pertany a la branca nord-oriental, de la qual és l’única representant La més antiga de les llengües semítiques i, també, la de major difusió fou la lingua franca del Pròxim Orient i, ensems, la llengua de la diplomàcia durant quasi tot el segon millenni, estigué en ús, aproximadament, des del 2500 aC fins a l’era cristiana Experimentà una sèrie de canvis, el més important dels quals fou, a partir del 1950 aC, la seva divisió en dos grans dialectes, el babilònic i l' assiri , que evolucionaren a llur torn Hom distingeix, doncs, diverses fases en la llengua accadi antic 2500-1950, amb pocs…
arameu
Lingüística i sociolingüística
Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental.
Fou parlada pel poble arameu, fins i tot després de la seva desaparició com a entitat política, i esdevingué la lingua franca del Pròxim Orient Es caracteritza pel triliteralisme, per la pèrdua de la vocal de cas en la declinació i pel fet de formar els plurals mitjançant l’annexió de sufixos És la llengua semítica que ha sofert més infiltracions estrangeres, principalment en el lèxic Poc important literàriament, fou tanmateix transmissora de la cultura grecoromana a l’Orient i de l’Orient a Europa L' arameu antic es remunta probablement ja al II millenni aC Quan els arameus caigueren sota…
siríac
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica pertanyent a la branca oriental de l’arameu.
Amb una escriptura pròpia alfabet siríac , tingué com a centre la ciutat d’Edessa, a l’Osroene, i es difongué per tots els territoris de l’antiga Síria, especialment la Síria septentrional i la Mesopotàmia Gràcies a l’expansió missionera de l’Església Siríaca oriental o nestoriana, coneguda també per Església Caldea , el siríac arribà a l’Àsia central s’han conservat inscripcions del segle VII i fins a les regions de l’actual Pequín, com també a les costes del Malabar, a l’Índia del SW En retrocés davant la llengua dels dominadors àrabs, acabà desapareixent, pràcticament, al…
llengües camitosemítiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades d’E a W, des de Mesopotàmia i Aràbia per tota l’Àfrica del nord fins a l’Atlàntic, i vers el sud fins dellà el límit meridional del Sàhara i a la zona de l’Àfrica Oriental fins a l’equador.
Formada pel conjunt de sis grups diferenciats semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià La tendència moderna Greenberg és designar aquesta gran família lingüística amb el nom d' afroasiàtica Presenta trets essencials comuns innegables Quant a la fonologia, cal remarcar l’existència, en grau divers, de consonants glotalitzades i enfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal laríngies, faríngies i velars i del paper essencial de les consonants morfològicament cal fer esment de la forma prefixada del verb i els pronoms sufixats com a trets molt…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…