Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
unitat accentual
Lingüística i sociolingüística
Segment de la frase a l’interior del qual és creat un contrast entre diverses unitats accentuables.
La unitat accentual sovint coincideix amb un mot, però pot comprendre també algun o alguns mots addicionals no accentuats, anomenats clítics Així, a la frase l’oli/anava/escampant-se/per terra hi ha quatre unitats accentuals
tortosí
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català occidental, estès pel Baix Ebre, Terra Alta i Montsià, límits que a voltes sobrepassa.
Zona de transició entre el nord-occidental i el valencià, comparteix trets del primer llac 'llot’, eixalavar 'rentar per primera vegada’ i del segon carrasca 'alzina’, boçar 'vomitar’ Empra l’article lo, los , la desinència - o de primera persona canto i l’imperfet de subjuntiu per al manament negatiu no ho provessis 'no ho provis’ Són mots peculiars caro 'ocell de presa’, nyafla 'taca’, bancal 'davantal de pagesa’, etc No manquen els arabismes cadap 'mesura d’oli’, així com alguns mossarabismes atxeu 'esquer dels ocells’
Montserrat Mira i López

Montserrat Mira
© Arxiu família Mira
Pintura
Lingüística i sociolingüística
Pintora.
Filla del conegut psiquiatre Emili Mira i López El gener del 1939 s’exilià amb la seva família, i acabaren installant-se a l’Argentina Estudià a l’Escuela Nacional de Cerámica i a l’Asociación Estímulo de Bellas Artes de Buenos Aires La seva obra pictòrica es divideix en dues etapes ben marcades una primera d’aquarella i, des del 1960, una segona etapa de pintura a l’oli L’any 1966 començà a exposar individualment a la capital argentina, i des del 1979 a Barcelona Una part considerable de la seva obra fou adquirida per colleccionistes brasilers i argentins i també sollicitada…
analogia
Lingüística i sociolingüística
Per als gramàtics grecs, tipus de paradigma de flexió a què un mot pertanyia.
Actualment, l' analogia designa el procés històric que fa que certs mots passin d’un paradigma a un altre generalment més regular, o sigui que canviïn d’analogia El procés es produeix constantment, i és molt fàcil d’observar, si hom es fixa en les formes que encara no són considerades correctes el plural llàpissos en comptes de llapis , el participi imprimit en comptes d' imprès , la tendència a passar tots els verbs que fan l’infitiniu en -ir al tipus de parteixo en detriment del tipus de moro , etc Hom acostuma a descriure aquest procés com una mena de resolució d’un càlcul de proporcions…
2020. Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
adreça de difusió discrecional n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris potencials entre els quals només un, seleccionat cada cop per l'encaminador, està destinat a rebre la informació adreça de monodifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un destinatari individual en una xarxa adreça de multidifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris en una xarxa aleró n m TRANSPORTS > MOBILITAT Element aerodinàmic consistent en una…
Lingüística 2016
Lingüística i sociolingüística
A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…