Resultats de la cerca

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial 1941, treballà com a intèrpret de francès durant l’ocupació de França Després de ser internat en un camp de presoners a Suïssa 1944-45, es diplomà en traducció i interpretació en alemany, francès i anglès 1946 i castellà 1947 a la Universitat de Ginebra Aquest any inicià estudis de romanística a la Universitat de Barcelona, que prosseguí a la de Munic, on el 1954 es graduà en filologia romànica i història, i on els anys 1956-67 fou professor adjunt de francès, castellà i català En aquesta universitat participà en la fundació de l’Institut de Traducció i…

Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…

Doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 i en llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Roma 1977, ha estat professor en diverses universitats italianes i a Berkeley Califòrnia Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona 1989-92 i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual fou el primer rector 1992-98, i posteriorment catedràtic emèrit Ha estat president del consell supervisor del TERMCAT 1999-2002 És membre fundador del Grup Català de Sociolingüística , membre de l' Associació Internacional de Llengua i Literatura…

L’any 2010 va ser un període de final de legislatures, amb poques novetats polítiques i legislatives pel que fa a la lingüística El canvi més important en la legislació de primer nivell en política lingüística va ocórrer a la Franja Es va estrenar la Llei de llengües, que recentment havien sancionat les Corts d’Aragó L’aprovació d’aquesta llei s’havia endarrerit més de tretze anys des que la reforma de l’Estatut del 1996 n’exigia la redacció El Partit Aragonès PAR, soci regio-nalista del Govern, va concentrar tot l’argumentari anticatalanista, que va convertir aquesta llei en la primera que…

abocament a la xarxa o injecció a la xarxa n m ENERGIA Transferència a la xarxa elèctrica de l’energia elèctrica produïda en una installació productora o de l’excedent energètic d’una installació d’autoconsum absenfonia n f SOCIOLOGIA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Comportament de la persona que ignora completament les persones de qui està acompanyada perquè només està pendent del telèfon mòbil o d’un altre dispositiu electrònic anivellament de la producció n m ECONOMIA Tècnica de producció ajustada consistent a mantenir estable el volum de producció i a fabricar, d’acord amb…

La posició del català com a llengua de demografia mitjana es va refermar amb l’actualització del nombre de parlants de català, que ascendeix a 9,7 milions de persones segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT–IEC A més, la població total dels territoris de llengua catalana és de 13,6 milions d’habitants Així, la xifra total de parlants de català és més gran que la que hi havia al començament de la dècada anterior, la qual cosa indica una certa capacitat de manteniment demogràfic del català, amb certa atracció de nous parlants A pesar de tot, aquesta capacitat general s’ha vist superada per l…

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als…

L’any 2013, segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, es van superar els 10 milions de parlants de català als territoris de llengua catalana, és a dir, el 72,5% del total de població Les dades també indiquen que 12,8 milions de persones 91,7% entenen el català, 7,3 milions 52,6% el saben escriure i 4,4 milions d’habitants el tenen com a llengua inicial Així, resulta un índex de 2,32 parlants per cada parlant inicial de català, xifra que indica un important índex d’atracció de nous parlants de la llengua En l’àmbit europeu, la llengua catalana va ocupar la setzena posició entre les…

Acte de cloenda de l'Any Fabra © Institut Ramon Muntaner Als diferents territoris de parla catalana, l’any 2018 es va caracteritzar per diversos canvis legislatius i sentències judicials en l’àmbit de les polítiques lingüístiques governamentals A Catalunya, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va marcar els primers mesos de l’any La voluntat expressada pel ministre espanyol Méndez de Vigo de modificar la preinscripció escolar per permetre la tria del castellà com a llengua vehicular va comportar nombroses manifestacions contràries de la comunitat educativa i del teixit…