Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Maurice Delafosse
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Professor a l’École des Langues Orientales i especialitzat en llengües africanes És autor, entre d’altres, de les següents obres Manuel dohoméen 1894, Essai de manuel pratique de la langue mandée 1901 i Vocabulaires comparatifs 1904
classe
Lingüística i sociolingüística
Categoria que un mot pren segons la natura dels éssers o dels objectes que representa.
Fenomen propi d’algunes llengües africanes, sobretot del bantú, les classes s’associen, bé que no sempre, per parells en oposició mu-ntu 'home'/ ba-ntu 'homes’ La partícula definidora —sufix, infix o prefix— rep el nom de classificador o índex de classe
bantú
Lingüística i sociolingüística
Grup molt homogeni de llengües africanes parlades al sud de l’equador.
El terme bantú fou introduït per WHI Bleek l’any 1858 i significa ‘gent’ en protobantú El bantú havia estat classificat tradicionalment com a família independent tot i que se suposava la seva relació amb les llengües anomenades sudàniques JH Greenberg l’inclou com a subgrup del grup benuecongolès La classificació interna del grup ha estat molt discutida i encara no ha estat assolit cap resultat definitiu CM Doke i M Guthrie proposen sengles classificacions en vuit zones, però la tendència actual és la classificació en dos grups un format per les llengües parlades al Camerun i la rodalia i l’…
Joseph Harold Greenberg
Antropologia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i antropòleg nord-americà.
El 1940 es graduà a la Northwestern University Illinois i posteriorment fou professor a les universitats de Columbia 1948-62 i Stanford 1962-85 Dedicat en un principi a la recerca de les llengües de l’Àfrica occidental, publicà durant els anys 1949-50 una sèrie d’articles, Studies in African Linguistic Classification i, el 1955 The Languages of Africa , on proposà una classificació de les llengües africanes alternativa a la tradicional, formada per quatre grans troncs nigerokurdufanià, afroasiàtic, niloticosaharià i khoisan, que fou àmpliament acceptada Més controvertides foren…
afroasiàtic
Lingüística i sociolingüística
Dit de la família de llengües africanes, segons la classificació de J.H. Greenberg, assimilable amb algunes modificacions a la camitosemítica
.
La família afroasiàtica se subdivideix en les branques següents semític, egipci, amazic, cuixític, omòtic i txadià
llengües nilosaharianes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües africanes parlades en una àrea que abasta de Mali a Etiòpia i d’Egipte al N de Tanzània.
Comprèn els grups koma, maba, saharià llengües saharianes, sudànic oriental, sudànic central llengües sudàniques, kunama, berta i dues llengües independents el songhai i el fur
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d…
khoisan
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües africanes, parlades per menys de 100 000 persones, al SW, S i E d’Àfrica: pels khoikhois, els sans, els hadzapis i els sandawes (a Tanganyika).
Es caracteritzen per l’existència de consonants implosives o clics, amb quatre punts d’articulació diferents
llengües nigerocongoleses
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües africanes (aproximadament unes nou-centes) parlades en una àrea que s’estén des del Senegal i Kenya fins a Namíbia i l’extrem S de Sud-àfrica.
La majoria d’elles són parlades per més de tres milions de persones Hom les classifica en sis grups l’atlàntic occidental, que comprèn el wòlof i el fulbe el mande, que comprèn, entre d’altres, el manding, el bambara i el mende el voltaic el kwa el benuecongolès i l’adamaua oriental o adamauaubanguià
kwa
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup de llengües africanes de la branca nigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana parlades pels pobles negres de raça guineana (baule, àkan, ioruba, aixanti, etc) que habiten entre el riu Bandama i el delta del Níger.