Resultats de la cerca

Els mots que s’uneixen originàriament són distints, però contitueixen sovint una unitat significativa una vegada s’ha format la paraula nova pels elements que s’han fos, aquests es tornen ja difícilment analitzables individualment Pel procés de l’aglutinació, les llengües obtenen nous mots Aquest procés, d’altra banda, es desenrotlla mecànicament, sense la intervenció de la voluntat dels parlants

Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm , etc Apareix…

La seva fonètica, simple, així com un sistema molt ric d’aglutinació, la converteixen en una llengua d’una gran precisió i, de fet, fou emprada pels primers missioners segle XV com a llengua de relació Escrita antigament en escriptura sillàbica, a partir del segle XVI hom utilitzà els caràcters llatins Posseeix una abundant literatura, popular i culta Reivindicada per tots els nacionalistes i independentistes, després de diversos intents de convertir-la en oficial, al costat de l’anglès, fou declarada oficial el 1946 i actualment és parlada a les Filipines pel 24% de la població

Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat o a la més gran part de les llengües uralianes són harmonia vocàlica, limitacions distributives de les…

L’ Institut d’Estudis Catalans , davant les dificultats de la cultura catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera 1923-30, en precipità la redacció complerta per l’autor en sis anys, ajornant la realització d’un diccionari més complet i més documentat Tot i això, és remarcable per la precisió de les definicions, per la inclusió d’exemples, per la incorporació dels noms científics i per l’obertura al llenguatge aleshores més nou Aviat esgotat, no fou possible de fer-ne una segona edició fins el 1954 D’aquesta, ja pòstuma prologada per Carles Riba i Bracons , l’Institut d’Estudis Catalans n…

La classificació d’aquestes llengües és dificultada sovint per la manca d’un coneixement històric sòlid dels pobles que la integren i la gran barreja ètnica que han sofert al llarg del temps, amb etapes de bilingüisme o, almenys, de contacte molt estret, que facilita els processos d’osmosi lingüística Això no obstant, el parentiu de les llengües susdites pot considerar-se definitivament establert, contràriament a la suposada relació uraloaltaica Els trets comuns més sobresortints de les llengües altaiques són, fonèticament, l’harmonia vocàlica i la constitució sillàbica dels mots amb una sola…

Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’afixos dotats…

N'hi ha una considerable diàspora uns 3 milions a l’Europa occidental En el passat hom distingia dos nivells de llenguatge a Turquia la cort, l’administració i els reduïts nuclis d’intellectuals feien servir l’anomenat fasıh türkçe o turc pur, on es donava entrada, en tots els camps de l’idioma, a una gran quantitat de préstecs de l’àrab i el persa, fins a deixar reduïdes les formes turqueses a un 30% de la llengua Aquest tipus de llenguatge era incomprensible per a la gran majoria de la població, que parlava una llengua molt menys influïda per l’àrab i el persa l’anomenat kaba türkçe , turc…