Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
jònic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte o conjunt de dialectes parlats en algunes zones del món grec antic.
Presenta diverses variants l’oriental Àsia Menor, el central Cíclades i l’occiental Eubea, que té algunes afininitats amb l'àtic Homer i Hesíode, els poetes elegíacs i els iambògrafs, i també la prosa a l’inici, feren ús d’aquest dialecte, que, en el conjunt de parles de Grècia, era la que oferia una afinitat més gran amb l’àtic Per això hom parla de grup jonicoàtic , per les característiques comunes d’ambdós dialectes η en lloc de ā , metàtesi quantitativa νέϖέ per ναόέ, ν efelcística, desinència secundària -σαν de la tercera persona del plural, pèrdua de la digamma, ús de la…
superstrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït àmpliament dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat algunes traces.
És el cas de les llengües germàniques en els territoris de parla llatina, que han influït en algunes solucions de l’evolució del llatí en les llengües romàniques adstrat, substrat
jafètic | jafètica
Lingüística i sociolingüística
Segons Marr, dit del grup de llengües que comprèn algunes llengües caucàsiques, les camitosemítiques i algunes altres.
semibantú
Lingüística i sociolingüística
Nom que Westerman donà a algunes llengües nilòtiques.
figures de dicció
Lingüística i sociolingüística
Modificacions, motivades per diverses causes, que algunes paraules experimenten en llur estructura.
Són també anomenades metaplasmes metaplasme
manx
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup goidèlic parlada per algunes persones a l’illa de Man.
És força similar a l’escocès, i és escrit en alfabet llatí
genitiu saxó
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressar la possessió, pròpia d’algunes llengües germàniques, especialment l’anglès.
Consisteix a anteposar el substantiu complement d’un nom, seguit d’una ' s , al nom a què es refereix Peter's son , ‘el fill d’en Pere’
satem
Lingüística i sociolingüística
Dit del fenomen que presenten algunes de les llengües de la família indoeuropea.
Aquestes llengües presenten palatalització dels fonemes guturals millor “dorsals” i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió Tots dos termes són respectivament les formes que, com a representants característics de cada grup, l’avèstic i el llatí, posseeixen com a continuacions del numeral ‘cent’ sat∂m i centum , de l’indoeuropeu *kmtom amb oclusiva dorsal inicial Pertanyen al grup satem l’…
supí
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic.
En llatí, morfològicament, és un substantiu de la quarta declinació, constituït pel sufix - tu - afegit a l’arrel del verb Pot tenir la forma en - um , amb funció d’acusatiu i acompanyant ordinàriament verbs de moviment eo dormitum , ‘me'n vaig a dormir’, i la forma en - u , amb funció d’ablatiu i acompanyant adjectius que signifiquen possibilitat, facilitat, dificultat facile dictu , ‘fàcil de dir’
messapi
Lingüística i sociolingüística
Llengua, que hom suposa pertanyent als grups de l’il·liri, documentada en algunes glosses i inscripcions.
Ofereix la presència d’oclusives sonores brunda, argorian en correspondència amb una sonora aspirada indoeuropea