Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
llatinisme
Lingüística i sociolingüística
Mot manllevat del llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge.
En català, com en les altres llengües de la Romània, tenint en compte la constitució bàsica del parlar vulgar —que prové d’una altra forma vulgar en la qual es fonamenta la llengua escrita—, pot ésser considerat un llatinisme qualsevol influència literària, externa o de construcció, principalment a la que hom anomena llengua clàssica Aquesta influència sempre s’ha deixat sentir en català en estadis molt extensos i poderosos en el llatí eclesiàstic, que ha influït constantment la vida popular i la literària en el curial, des de la primitiva redacció de documents en el jurídic, sotmès a…
llengua oficial
Principals llengües parlades actualement al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua exigida per un estat en òrgans de l’administració, l’escola i altres nivells oficials d’aquest estat.
Amb la llengua oficial, o llengües oficials, coexisteixen dins un estat les llengües no oficials, també anomenades regionals o ètniques
gramaticalitat
Lingüística i sociolingüística
En la gramàtica generativa, grau de divergència d’un text de la norma lingüística del parlant, la qual norma es fonamenta en la competència d’aquest darrer.
constructe | constructa
Lingüística i sociolingüística
En les llengües semítiques, dit de l’estat o la forma del nom quan va seguit immediatament del seu complement, sense cap partícula que acompanyi aquest complement.
El nom pren llavors una forma apocopada i perd l’accent
cananeu
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües semítiques occidentals que comprèn el cananeu antic, el moabita, el fenici i l’hebreu; ha estat discutida la inclusió de l’ugarític en aquest grup.
amalgama
Lingüística i sociolingüística
Reunió en un mateix morfema de diversos sentits gramaticals (a portem, la desinència -em expressa: primera persona, plural, indicatiu, present); aquest fenomen és típic de les llengües flexionals.
mètode integral
Lingüística i sociolingüística
Mètode de les escoles modernes de filologia i de lingüística estructural que pretenen d’estudiar un fenomen lingüístic dins el conjunt total del sistema en el qual aquest fenomen es produeix.
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
parentiu
Lingüística i sociolingüística
Relació entre dues o més llengües procedents d’una soca comuna.
Aquest parentiu, anomenat històric o genètic , es basa en l’evolució divergent d’una primitiva llengua matriu, evolució vertebrada en unes lleis fonètiques, unes regles morfosintàctiques, etc, pròpies de cada branca Ajuda a conèixer aquest tronc originari la documentació antiga i el mètode comparatiu, iniciat per Bopp i Rask aquest permet la reconstrucció hipotètica de formes primitives i s’ha aplicat especialment a les llengües indoeuropees així, del sànscrit gaus , llatí bos , letó guovs , etc, es reconstrueix l’indoeuropeu gwows 'vaca’ El parentiu…
atlàntic occidental
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup de llengües de la branca nigerocongolesa establert per M.Delafosse, el qual l’anomenà senegaloguineà.
Les característiques de les llengües d’aquest grup són classes nominals marcades per prefixos i sufixos, sistema de concordança segons la classe nominal del subjecte i permutació de fonemes inicials en el nom i el verb Gairebé totes les llengües d’aquest grup són tonals, excepte el ful, el wòlof i el serer