Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
nominalització
Lingüística i sociolingüística
Resultat d’aquesta transformació.
Per exemple, l’estudi d’Yxart pot ésser la nominalització d' algú fa un estudi d’Yxart o bé d' Yxart fa un estudi d’algú o d’alguna cosa
italianisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir d’aquesta llengua emprat en una altra llengua.
Quant a Catalunya, a partir del s XIII, a part els contactes directes in situ , hi hagué relacions culturals, com ho palesa l’existència de diverses traduccions medievals d’obres de Boccaccio, Dant i LBAlberti i, així mateix, la influència directa de corrents literaris italians en els escriptors catalans La impressió que fa, en observar el lèxic, és que, a la darreria del s XIV i durant tot el XV, el català s’obre als italianismes atillat, artesà, brúixola, carícia, embossada, esquif, macarró i molts més Són manlleus que pertanyen a totes les esferes del vocabulari en especial són termes de…
galaicoportuguès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a la franja occidental de la península Ibèrica ja durant l’edat mitjana; hom produí una literatura important en aquesta llengua, que, de bon principi, s’estenia des de la Cantàbrica fins al Duero.
Les tres recopilacions líriques medievals galaicoportugueses — Cancioneiro de Ajuda, Cancioneiro de Vaticana i el de la Biblioteca Nacional de Lisboa, dit també Cancioneiro Colocci-Brancutti — recullen l’obra de cent cinquanta-sis poetes i una colla de poetes anònims cantiga Les Cantigas d’Alfons el Savi completen aquest corpus profà amb composicions religioses Hom observa una completa identitat idiomàtica entre els poetes nascuts a banda i banda del riu Miño acceptaren una koiné convencional, i les petites diferències, si de cas, no tingueren gaire relleu Cronològicament els cançoners van…
bats
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica del nord-est, del grup del txetxè, molt semblant a aquesta llengua.
És parlada per unes 2 000 persones en alguns poblets de la conca superior de l’Alzani, al districte de Telavi Geòrgia
categoria formal
Lingüística i sociolingüística
Categoria que hom descobreix en una llengua, a partir de la manera com aquesta es presenta organitzada.
S'oposa a la purament “nocional” o ‘conceptual’ Una categoria formal, sense correspondència en la realitat és, en llengües com la catalana, el gènere, en tant que és referit a éssers no animats
fraseologia
Lingüística i sociolingüística
Recull de les maneres de dir d’una llengua, d’un sector d’aquesta o d’un autor.
iteratiu | iterativa
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma que significa acció que es repeteix o de l’element que contribueix a produir aquesta significació.
Així, són iteratius el prefix re - repicar i els verbs formats mitjançant aquest prefix
Joseph Huber
Lingüística i sociolingüística
Filòleg austríac, professor de l’escola superior de comerç de Viena i, més tard, de la Universitat d’aquesta ciutat.
És autor de diverses publicacions d’abast romànic, especialment en el camp del portuguès, de l’occità i del retoromànic És també autor d’una Katalanische Grammatik 1929, utilitzada durant molt de temps a les universitats alemanyes
generar
Lingüística i sociolingüística
Formar el conjunt de frases possibles d’una llengua segons un sistema de regles contingut en la gramàtica d’aquesta llengua.
homonexual
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, segons Hjelmslev, dit de la relació que s’estableix dins els límits de la frase entre els diferents elements d’aquesta.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina