Resultats de la cerca

Segons Bühler, són la funció expressiva Kundgabe , que informa sobre l’estat anímic del parlant, la funció apellativa Apell , que actua sobre l’atenció de l’oient, i la funció representativa Darstellung , mitjançant la qual hom dóna alguna explicació Jakobson distingeix, a més, la funció fàctica , indicadora d’un manteniment de la comunicació, la funció metalingüística , mitjançant la qual hom parla sobre el codi lingüístic, i, finalment, la funció poètica , en relació amb el missatge comunicat i d’on deriven la interpretació i l’anàlisi literàries

Bé que han prescindit més de l’enquadrament social de l’estudi dels signes en la semiologia de Saussure i han considerat la semiòtica o bé com una teoria general dels signes o bé com l’estudi d’algun sistema molt particular de comunicació codi de senyals de carretera, marítims, etc Ha dedicat una atenció, si no exclusiva, sí preferent, al llenguatge humà, sia com a llengua funcional, sia com a base per a l’elaboració d’un sistema nou d’expressió el llenguatge literari, filosòfic o científic

Professor de la Universitat d’Hamburg i director durant molts anys de l’Ibero-amerikanisches Institut d’aquella ciutat, dedicà una especial atenció a la literatura llatinoamericana a través de molts articles que prengueren forma en una gran obra de síntesi Geschichte der latein-amerikanischen Literatur 1969 Treballà també sobre la literatura catalana, sobretot la lírica Charakterköpfe jungkatalanischer Lyrik Joan Maragall , 1921, i Katalanische Lyrik der Gegenwart , 1923 En collaboració amb Rudolf Slaby publicà entre el 1932 i el 1937 un diccionari del castellà i l’alemany, sovint reeditat

En anteriors anuaris es van referenciar l’anàlisi de dades de l’onada d’enquestes sociolingüístiques de 2013-15 a Catalunya, el País Valencià, Andorra i la Catalunya del Nord En aquesta línia, l’any 2017 es van publicar noves dades demolingüístiques i anàlisis més aprofundides a les Illes Balears, la Franja i l’Alguer A les Illes Balears, l’estudi a fons de les dades de l’últim treball del 2014 van apuntar que, com ocorre a Catalunya, els grups sociolingüístics més rellevants són aquells en els quals coincideix l’ús lingüístic amb el seu origen lingüístic familiar catalanoparlants familiars…

Inicialment professor d’educació física, posteriorment estudià lletres a la Universitat de Basilea, on fou deixeble de Walther von Wartburg , que l’influí en el seu decantament per la lexicologia i la semàntica aplicades a l’àrea lingüística francooccitana Professor de filologia romànica a la Universitat de Humboldt de Berlín 1947, es doctorà en aquesta universitat amb la tesi Kollektivsuffixe und Kollektivbegriff Ein Beitrag zur Bedeutungslehre im Französischen mit Berücksichtigung der Mundarten ‘Sufixos collectius i conceptes collectius Una aportació a la semàntica del francès amb una …

Professor a les universitats de Friburg Suïssa, Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum 1917 i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina 1941 Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació '' lingua ' i d’expressió estilística '' linguaggio ' Collaborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica 1925, que conté els principis bàsics de la lingüística espacial La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció Intervingué en els treballs preparatoris de l'…

Estudià a la Universitat d’Århus, on es doctorà el 1938 amb una tesi sobre les negacions en francès Fou professor de llengües i literatures romàniques a la Universitat de Copenhaguen des del 1943 i hi féu alguns cursos de català Autor de diversos estudis sobre problemes verbals en les llengües romàniques, com Le temps du verbe fini en français moderne 1952 i L’infinitivo impessoal e l’infinitivo pessoal en portugais 1952-53, alguna vegada ha fixat l’atenció sobre problemes de gramàtica catalana, principalment sobre els temps composts, com en la seva contribució a la Miscellània Nicolau d’…

Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de totes les…

Té com a precedents les diverses edicions 1982, 1983 i 1993 del Diccionari de la llengua catalana de la mateixa editorial, que recollien tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana El Gran diccionari de la llengua catalana  amplia els diccionaris anteriors amb un nombre total d’entrades molt superior 83500, incloses les 67500 del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, incorpora informació gramatical i complementària anteriorment consultable en altres obres com ara etimologia, partició sillàbica, homòfons, prefixos i sufixos, etc, i concedeix especial atenció…

Deixeble de Heinrich Morf, ha estat professor a les universitats de Tübingen i Munic Essencialment lexicògraf i collaborador destacat del Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz de KJaberg i JJud, s’especialitzà en els dialectes de la Itàlia meridional Griechen und Romanen in Unteritalien 1924, Etymologysches Wörterbuch der unteritalienischen Gräzität 1930, Dizionario dialettale delle tre Calabrie 1932-39, Scavi linguistici nella Magna Grecia 1938, Historische Grammatik der unteritalienischen Gräzität 1950-54, Vocabolario dei dialetti salentini 1956 i la síntesi Historische…