Resultats de la cerca

Pertanyent a una família hassidita , fou criat per un oncle que, als 13 anys, l’envià a estudiar a una escola rabínica Influït tanmateix per la Haskalà, la tradició illustrada del judaisme, en fou expulsat al cap d’un any Una família benestant li finançà els estudis, dels quals les llengües foren una part important Al mateix temps, es convertí en un sionista  convençut El 1878 anà a París a estudiar medicina i signà el seu primer article en hebreu, un allegat en favor de l’emigració de la diàspora a Palestina, com Eliezer ben Yĕhudà, nom que des d’aleshores utilitzà en la seva…

El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester

Se li atribueix també una de les dues traduccions a l’hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d’igual nom que apareixen en la documentació cristiana

Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-×Gazzālī i altres obres de filosofia

Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī

El 1277 s’establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l’àrab a l’hebreu de llibres de medicina i filosofia Es conserven d’ell una desena de poesies religioses

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa

Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida