Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
causatiu | causativa
Lingüística i sociolingüística
Dit dels verbs o de les expressions que indiquen la causa d’altres accions, les quals també poden ésser expressades intransitivament (en llatí movere).
Hom les expressa, encara, amb la derivació, com en turc, amb verbs auxiliars el farà sortir o amb el lèxic matar= fer morir
hitita
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup anatòlic.
Els hitites l’anomenaven neši de la ciutat de Neša El nom té dos gèneres comú, per al masculí i femení, i neutre, dos nombres singular i plural, vint-i-una declinacions, quatre de les quals es donen també en indoeuropeu, i sis casos en el singular La reduplicació és molt freqüent, així com l’ús de sufixos per a fer noms d’acció El verb es forma mitjançant prefixos separats o units a ell té quatre conjugacions, dues de principals en - mi i hi i dues de secundàries causativa i durativa, dues veus activa i mediopassiva, dos modes indicatiu i imperatiu, dues formes nominals…
ugarític
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Antiga llengua parlada a Ugarit, que pertany al semític del NW.
Hom discuteix si és cananea com l’hebreu, el moabita i el fenici o independent com l’arameu Des d’un punt de vista morfològic, les característiques principals són l’existència d’una forma doble del pronom independent de primera persona, com en l’hebreu i el fenici ank an , l’ús d’un pronom dual de primera i tercera persona en el cas dels pronoms possessius i no de la segona i la tercera, com en l’àrab i de la primera persona en el dels acusatius, l’àmplia utilització del dual en els substantius de totes les llengües semítiques l’ugarític és la que empra més aquest nombre, l’absència d’…
armeni
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada pel poble armeni, molt influïda per un antic substrat que la fa pròxima a les llengües subcaucàsiques.
L' armeni clàssic format sobre l’antic parlar de la regió de Tarawn, a les ribes del llac Van, anomenat grabar llengua escrita, és la llengua de la traducció de l’Evangeli i d’altres obres antigues, i apareix unificada i amb una gramàtica elaborada Fou la llengua d’importants obres literàries fins al s XIX, que fou substituïda per la llengua parlada o aškharabar llengua profana, i es troba així relegada a llengua del culte En el moment actual és parlat en diverses variants dialectals, dividides en dos grups principals que donen lloc a dues llengües literàries, a més de diversos parlars…