Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
figures de dicció
Lingüística i sociolingüística
Modificacions, motivades per diverses causes, que algunes paraules experimenten en llur estructura.
Són també anomenades metaplasmes metaplasme
contacte de llengües
Lingüística i sociolingüística
Situació en què dues o més llengües conviuen en un mateix espai i són usades pels parlants de forma alternativa en situacions específiques.
Pot respondre a causes polítiques, històriques, geogràfiques, etc Els efectes que pot tenir són el bilingüisme, l’alternança lingüística, els manlleus, la convergència, la reducció estilística o la mort lingüística
anorgànic | anorgànica
Lingüística i sociolingüística
Dit del resultat d’una determinada mena de fenomen epentètic degut a causes etimològiques i inorgàniques inexplicables.
diacronia
Lingüística i sociolingüística
Manera de considerar els fets lingüístics des del punt de vista de llur evolució.
Fins al s XIX els estudis lingüístics tenien una orientació predominantment diacrònica, car el coneixement de l’evolució de la llengua constituïa una part de la història d’un poble A més, hom cercava en els factors històrics substrat, superstrat, colonitzacions, etc les causes de les vicissituds d’un domini lingüístic Els iniciadors de la distinció entre diacronia i sincronia foren Gaberenz i, especialment, Saussure, però hom en troba precedents, al s XVIII, en l’obra de Thurot Saussure donà la prioritat a la sincronia, car la dimensió sincrònica és la coneguda pels parlants Cal…
hebreu
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica, considerada pels filòlegs com una divisió del grup nord-occidental.
Amb el fenici, púnic i moabita, constitueix una branca de l’antic cananeu Les manifestacions escrites de l’hebreu en el seu període més antic són la Bíblia hebraica 1200-200 aC i l’epigrafia de l’època reial Malgrat el predomini creixent de l’arameu d’ençà del període de l’exili segle VII aC, l’hebreu continuà servint de mitjà d’expressió, si més no escrit, en el període postbíblic una part de la literatura apòcrifa, documents de la mar Morta i les inscripcions en monedes macabees, en tombes i en osseres jueves La majoria dels escrits rabínics dels primers segles cristians foren també escrits…
Nicolau Eimeric
Lingüística i sociolingüística
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i Obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l'oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…
dialectologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels dialectes.
L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana s XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El s XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel Joaquim…
canvi semàntic
Lingüística i sociolingüística
Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses (històriques, lingüístiques, socials, psicològiques), que pot consistir, d’una banda, en una mutació del referent o cosa anomenada; d’una altra, en una transferència del significant o bé del significat, i, en cada cas, es pot produir tant per semblança com per contigüitat dels significants o dels significats.
Rep el nom de contracció quan hi ha una transició d’un significat general a un d’específic Així, el mot pondre ous deriva del mot llatí ponere ‘posar’, ‘collocar’ en general Quan hi ha un trànsit d’un significat específic a un de general rep el nom d' expansió Així, el mot guanyar prové del d’origen germànic waidanjan ‘cercar els aliments, el menjar’ Rep el nom de translació quan els dos significats es veuen implicats per una relació de veïnatge entre els designats Així, pota , que té per referent la base sustentadora dels animals, passà a significar també la d’una taula És evident que les…
Jordi Rubió i Balaguer

Jordi Rubio i Balaguer
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Bibliògraf, filòleg, historiador de la Literatura i pedagog.
Vida i Obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’Antoni Rubió i Lluch, dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i el segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 es…