Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
llengua de cultura
Lingüística i sociolingüística
Llengua que serveix —o ha servit— de suport a una literatura escrita i és instrument d’una cultura.
Carles Camprós
Lingüística i sociolingüística
Romanista occità.
Els seus treballs es basen, sobretot, en l’estudi de l’occità Histoire de la littérature occitane 1953, Òbra poëtica occitana 1984, etc Cal destacar, també, el seu estudi sobre l’ètica de la civilització literària dels trobadors Le Joy d’Amor des Troubadoours 1965
maori
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup oceànic de la família austronèsica.
D’estructura fonètica i morfològica molt simplificada, es caracteritza per la manca de consonants sonores i l’extrema simplificació de la flexió verbal En la seva escriptura, creada pels missioners, són impresos abundants llibres i revistes Existeix una literatura moderna pròpia escrita en maori, que ha assimilat la civilització europea i és conreada per joves poetes i escriptors
Erwin Rohde
Lingüística i sociolingüística
Filòleg clàssic alemany.
Fou professor en diverses universitats alemanyes Amic de Nietzsche, amb qui mantingué una interessant correspondència, defensà les seves teories sobre la tragèdia en Sendschreiben eines Philologen an Richard Wagner ‘Missatges d’un filòleg a RWagner’, 1872 Els seus estudis principals versen sobre la civilització grega, com Der griechische Roman und seine Vorläufer ‘La novella grega i els seus precursors’, 1876, Psyche, Seelenkult und Unsterblichkeitsglaube der Griechen ‘Psique la idea de l’ànima i de la immortalitat entre els grecs’, 1890-94 i Die Religion der Griechen ‘La religió…
Hugo de Groot
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Dret
Jurista, filòsof, teòleg i filòleg holandès conegut amb el nom llatinitzat de Grotius.
Estudià a Leiden i es doctorà a Orleans 1598 Després d’una estada a París, exercí l’advocacia a la Haia 1607 Ben aviat, però, intervingué en les disputes religioses entre les esglésies protestants holandeses i es manifestà en defensa dels arminians La victòria dels seus contraris al sínode de Dordrecht 1618 determinà la seva condemna a presó perpètua Aconseguí d’evadir-se i passà a París, on donà a conèixer De iure belli ac pacis , la seva obra més famosa Ambaixador de Suècia a París 1634-45, morí a conseqüència d’un naufragi en un dels seus viatges La seva figura és important per les…
neopúnic | neopúnica
Història
Lingüística i sociolingüística
Dit del període corresponent a la darrera època de la civilització púnica o cartaginesa a la Mediterrània occidental.
Aquest terme és emprat també per a designar l’alfabet púnic utilitzat durant aquest període, que presenta diferències paleogràfiques respecte a l’alfabet púnic anterior, del període clàssic Cronològicament correspon als s II-I aC Alguns autors prenen com a inici de l’època neopúnica l’arrasament de Cartago, a la fi de la tercera guerra púnica, el 146 aC
persa
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup irànic, amb nombrosos dialectes, parlada a l’antiga Pèrsia, a l’Iran i a gran part de l’Afganistan.
Hom hi distingeix tres fases històriques L' antic , juntament amb l’avèstic, representa la fase antiga de l’irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides aquemènida dels s VII-IV aC La més important és la de Darios a Behistun Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l’arameu El mitjà , evolució de l’antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides sassànida del 226 al 651 dC Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara en grec L…
Esther Bermejo i Canals
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Després d’haver fet els estudis primaris a Barcelona, el 1951 emigrà, amb la famíla, a Amèrica i s’establí a Cuba El 1958 es traslladà a París, becada per l’Aliança Francesa S'hi llicencià en lingüística, especialitat de francès El 1959 retornà a l’Havana, on exercí com a professora i secretària de la secció comercial de l’ambaixada de França Membre de la Beneficència Catalana, de la qual el seu pare Ismael Bermejo fou directiu durant uns quants anys, a final de 1961 es traslladà a l’Equador, on treballà com a professora a l’Aliança Francesa de Quito i a la legació de Bèlgica El 1966 entrà a…
Lluís Vicent Aracil i Boned
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista.
Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…
,
gal·licisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del francès passat a una altra llengua, sia directament, sia com a calc (occitanisme).
En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què…