Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
mandé
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés, la meitat dels quals les tenen com a llengua materna, i la resta, com a llengua vehicular.
Aquestes llengües tendeixen a estendre's per tota l’Àfrica occidental Hom les classifica en dos grups l'occidental que inclou el malinke, el mandinka, el mende, el soninke, etc i l'oriental que inclou el mano, el samo, el tura, etc
llengües sudàniques
Lingüística i sociolingüística
Llengües africanes parlades en una àrea que va des del sud d’Egipte al nord de Tanzània i des d’Etiòpia i Kenya fins al Txad i que segons la classificació de Greenberg pertanyen a la subfamília xarinilòtic o macrosudànica de la gran família niloticosahariana.
Hom les classifica en el grup de llengües sudàniques orientals, entre les quals hi ha el subgrup de llengües nubianes i el de les llengües nilòtiques, i en llengües sudàniques centrals , entre les quals hi ha el kunama, el berta, el songhai i el fur
llengües nigerocongoleses
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües africanes (aproximadament unes nou-centes) parlades en una àrea que s’estén des del Senegal i Kenya fins a Namíbia i l’extrem S de Sud-àfrica.
La majoria d’elles són parlades per més de tres milions de persones Hom les classifica en sis grups l’atlàntic occidental, que comprèn el wòlof i el fulbe el mande, que comprèn, entre d’altres, el manding, el bambara i el mende el voltaic el kwa el benuecongolès i l’adamaua oriental o adamauaubanguià
Louis Lucien Bonaparte
Història
Lingüística i sociolingüística
Polític i lingüista.
Fill de Lucien Bonaparte, príncep de Canino Fou diputat a l’assemblea francesa 1848 i senador durant el Segon Imperi Com a lingüista s’especialitzà en el basc Classificà per primera vegada els dialectes i subdialectes bascs i elaborà dos mapes del País Basc en la seva diversitat dialectal 1869 Publicà Le verbe basque en tableaux 1869
llengües nubianes
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües sudàniques orientals de la família niloticosahariana parlades en una àrea que abasta, aproximadament, les dues ribes del Nil entre l’alt Egipte i el N i diversos enclavaments del NE del Sudan.
Seguint el curs del Nil de N a S, hom classifica aquestes llengües en tres grups el kenuzi, el mahas i el dongola o dongolès a banda, als turons de Nuba nubià dels turons hom parla el midobi i el birked Les llengües nubianes fan ús dels sufixos en la declinació del substantiu set casos Històricament hom pot assenyalar tres etapes en el desenvolupament de les llengües nubianes el vell nubià, el nubià mitjà del s VIII al principi del s XIV i el nubià modern, que hom escriu emprant una forma modificada de l’alfabet copte
suec
Lingüística i sociolingüística
Llengua germànica del subgrup septentrional o escandinau oriental, parlada per uns 8.000.000 d’individus, val a dir per la quasi totalitat de suecs, uns 300.000 finlandesos i per grups, ja molt afeblits o negats, a Estònia i als EUA.
Hi ha una notable distància entre la llengua estàndard, l’escrita i la parlada per les persones cultes, i els dialectes, d’ús colloquial el sverikès i el västergotlandès base, ambdós, de la llengua literària, el meridional, l’oriental, el gútnic i el norlandès Històricament, i a partir de l’instant que les llengües escandinaves comencen d’aparèixer individuades cap al segle IX, el suec se sol dividir en suec antic 800-1526 i suec modern L’estat de la llengua anterior al segle XIII és conegut gràcies als texts rúnics , on ja apareix la seva tendència a la monoftongació Durant els segles XIV-…
català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…