Resultats de la cerca

Molt difós a l’Occident a través del món cultural britànic, comença a cedir davant la difusió creixent del sistema pinyin , promogut pel govern de la República Popular de la Xina

Pertanyent a una família hassidita , fou criat per un oncle que, als 13 anys, l’envià a estudiar a una escola rabínica Influït tanmateix per la Haskalà, la tradició illustrada del judaisme, en fou expulsat al cap d’un any Una família benestant li finançà els estudis, dels quals les llengües foren una part important Al mateix temps, es convertí en un sionista  convençut El 1878 anà a París a estudiar medicina i signà el seu primer article en hebreu, un allegat en favor de l’emigració de la diàspora a Palestina, com Eliezer ben Yĕhudà, nom que des d’aleshores utilitzà en la seva…

Pot ésser resumida en les tres tesis següents primera, l’aprenentatge del llenguatge és un procés d’habituació i de condicionament per repetició, i l’infant que hi és sotmès no practica cap operació intellectual d’ordre superior segona, els parlants d’una llengua no tenen cap consciència dels recursos de què fan ús, i és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedeixen d’una manera cega i sense trobar cap resistència tercera, al lingüista que estudia una llengua li és, doncs, vedat de deixar-se guiar pels judicis dels parlants, i ha de descobrir ell tot sol i des de fora…

Començà la seva tasca lingüística estudiant llatinitat medieval addi cions al glossari de Du Cange, però la seva obra més important és el Grammatisch-kritisches Wörterbuch der hochdeutschen Mundarten ‘Diccionari gramàtico-crític dels dialectes alt-alemanys’, publicat a Leipzig 1774-86, que contribuí notablement a la codificació d’aquest idioma Del 1759 al 1761 fou professor del Gymnasium protestant d’Erfurt Turíngia i, des del 1787, conseller de la cort i director de la biblioteca de Dresden

Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària

Procedent de la ruralia, es dedicà primerament a la botànica, però a 34 anys s’establí a Oslo i començà a estudiar els dialectes noruecs Fruit d’aquests treballs fou una nombrosa sèrie de gramàtiques, la primera de les quals, Det norske folkesprogs Grammatik ‘Gramàtica de la llengua popular noruega’, aparegué a Oslo el 1848 Vers 1853 hom pot ja considerar fixada la llengua popular noruega, el landsmål actualment dita nynorsk , en la qual el mateix Aasen escriví algunes poesies Symra , 1863 per demostrar-ne la viabilitat L’any 1850 publicà el primer diccionari d’aquesta llengua, Ordbog over…

Professor emèrit de la Universitat de Manchester UMIST Començà la seva carrera com a lector d’anglès i literatura a l’Argentina i als EUA abans d’obtenir una plaça a la Universitat de Salford L’any 1973 passà a ésser catedràtic de llengües modernes a la UMIST, càrrec que ocupà fins a la jubilació, l’any 1995 Ha estat membre de consells editorials de revistes internacionals en els àmbits de la traducció i la terminologia Termnet News i Language International Actualment, és membre del consell editor de les revistes Terminology John Benjamins, Sendebar Escuela Universitaria de Traductores e…

Deixeble de Bernhard Schädel a Hamburg, començà la carrera amb una tesi de geografia lingüística sobre el llenguadocià i el català del Rosselló 1913 Aviat s’aplicà a l’estudi dels dialectes castellans, i analitzà en diverses publicacions 1914-27 la llengua i les tradicions de les terres lleoneses La seva obra principal, Die Hochpyrenäen 1935-38, és dedicada a descriure, segons el mètode dels Wörter und Sachen , la cultura popular a ambdós vessants dels Pirineus Després d’haver dirigit el seminari de romàniques de la Universitat d’Hamburg i d’haver fundat la revista Volkstum und Kultur der…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als…