Resultats de la cerca

El comparatisme procedeix observant les concordances entre determinades formes de les llengües de la família , i eventualment reconstrueix o postula la forma de la llengua mare , si aquesta, com és generalment el cas, és ignorada i no se n'han conservat documents El descobriment bàsic del comparatisme és que les correspondències entre les formes de les llengües d’una família són sistemàtiques, en el sentit que un determinat element de la llengua mare per exemple, un fonema o un grup de fonemes es transforma sempre de la mateixa manera a cada llengua de la família, i…

Introduí el comparatisme a França mitjançant la traducció i l’ensenyament de la gramàtica de Franz Bopp Fou catedràtic de gramàtica comparada Les seves publicacions són escasses, però de primera qualitat, especialment Essai de sémantique 1897, títol enganyador, perquè de fet tracta del valor semàntic de les formes gramaticals, o sigui de sintaxi, i combina la tradició francesa de la gramàtica general amb els resultats del comparatisme del segle XIX

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Primer gran representant del mètode lingüístic comparatista comparatisme Sota l’influx del Romanticisme i en pla d’historiador, estudià l’antic noruec islandès, del qual escriví la primera gramàtica moderna El seu estudi de l’origen de l’antic noruec, Undersogelse om det gamle nordiske eller islandske sprogs oprindelse tesi doctoral publicada el 1818, és una gramàtica comparada indoeuropea en sentit modern, escrita abans que Rask conegués el sànscrit, que posà les bases de la fonètica i la morfologia comparades amb un mètode estricte

Estudià a Leipzig sota la direcció de Georg Curtius i professà allí des del 1887 fins a la mort El 1876 publicà un article sobre les nasals sillàbiques indoeuropees que revolucionà les concepcions aleshores admeses i desfermà una polèmica de la qual nasqué la constitució del grup Junggrammatiker ‘neogramàtics’ i el debat sobre la regularitat de les lleis fonètiques El 1878 publicà, amb Hermann Osthoff, unes recerques morfològiques amb les quals tothom el reconegué com un dels mestres del comparatisme El 1885 publicà Griechische Grammatik , i del 1886 al 1900, juntament amb…

Autodidacte, el seu rigor metòdic era tanmateix igual o superior al dels seus coetanis de les universitats alemanyes, sobretot gràcies al fort sentit comú amb què reconduïa totes les qüestions a una base històrica, sense deixar-se seduir per metàfores com la de la “vida orgànica” de les llengües Bé que no es pot fer una separació estricta, la primera part de la seva carrera fou consagrada a l’indoeuropeu, i la segona, al romànic i al cèltic La teoria del consonantisme indoeuropeu és en gran part obra seva Lezioni di fonologia comparata del sanscrito, del greco e del latino, 1870…