Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
composició
Lingüística i sociolingüística
Unió de dos o més elements constitutius, cadascun dels quals existeix prèviament com a mot de la llengua, i que formen un mot nou.
Les grafies de diferents veus que expressen idees diferents s’uneixen per expressar la fusió d’aquestes idees en un nou significat Aquesta unió es pot donar en un sol mot, com comptagotes , o intercalant un guionet entre els elements constitutius, com guarda-roba , o conservant la grafia separada, com paper moneda Els mots formats així són anomenats composts Poden ésser formats per mots de qualsevol classe gramatical dos noms figaflor , dos adjectius agredolç , dos verbs alçaprem, potser , nom i adjectiu o viceversa cellajunt, migdia , verb i qualsevol altra part de l’oració capgirar,…
component
Lingüística i sociolingüística
Dit de cadascun dels elements que entren en una composició.
En la gramàtica generativotransformacional hom distingeix el component sintàctic o bàsic, el fonològic i el semàntic, que donen, respectivament, les regles per a formar les oracions, per a expressar-les fonèticament i per a interpretar-les en llur significació
baríton | barítona
Lingüística i sociolingüística
En grec, dit d’un mot que porta l’accent greu damunt la vocal final o que té la darrera síl·laba àtona.
Els mots oxítons en composició esdevenen enclinòmens i passen a barítons pel fenomen anomenat baritonització
teòfor | teòfora
Lingüística i sociolingüística
Religió
Dit del nom propi, de persona o de lloc, en la composició del qual entra un nom diví.
Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc
Luis Barahona de Soto
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta i humanista.
De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana
neologisme
Lingüística i sociolingüística
Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, introduïda en una llengua.
Pot designar un objecte, un fruit, no coneguts piolet, guaiaba , o un concepte nou fonema Els neologismes formals es basen en la prefixació preromà , la sufixació alfabetitzar , la composició pesacartes , l’abreujament auto , automòbil, la sigla CNT i el manlleu a una altra llengua bluf, xamfrà, etc Els neologismes semàntics adapten un significant vell, per metàfora, etc, a un nou significat catapulta , dispositiu que, als portaavions, serveix per a impulsar la sortida dels avions Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al…
Julius Wellhausen
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg, historiador i biblista alemany.
Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und der…
Knud Togeby
Lingüística i sociolingüística
Romanista danès.
Professor de la Universitat de Copenhaguen, s’especialitzà en l’estudi gramatical del francès i de l’espanyol moderns La seva tesi Structure immanente de la langue française 1951 té com a objectiu l’aplicació de la teoria glossemàtica de LHjelmslev en un idioma concret Més endavant s’allunyà bastant d’aquestes idees, particularment en la seva extensa gramàtica francesa del 1965, en danès, on procura descriure com funciona una llengua, partint però de dades positives Al castellà va dedicar un llibre sobre les categories verbals, Mode, aspect et temps en espagnol 1953, i una història de la…
grec

Alfabet grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea i, antigament, en una extensió més vasta que l’actual, per l’expansió colonitzadora, tant a l’Orient com a l’Occident.
Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…