Resultats de la cerca

Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe ‘La gent de les granges’, 1936 i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu El 1936 publicà Petofi , monografia, de bellesa lírica, sobre S Petofi Les seves primeres novelles es nodreixen dels records de la jovenesa Koratavasz , ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban , ‘Huns a París’, 1946 Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal esmentar Fáklyaláng…

Llicenciat en filologia clàssica i en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i postgraduat en direcció d’empreses per la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1993 fou cofundador de la Plataforma per la llengua , organització de la qual posteriorment esdevingué coordinador i dins de la qual es convertí en un destacat defensor de la presència del català en el cinema, l’etiquetatge i altres àmbits públics i de consum massiu Morí en el curs d’una expedició al cim del Manaslu, a l’Himàlaia nepalès, a conseqüència d’una allau en el qual moriren vuit alpinistes més i uns altres vuit…

Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a…

Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat 1969 i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1979 Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma 1966-71 i del bisbat de Vic des del 1971 fins a l’actualitat Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català 1984-88 Ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica Els seus manuals El català en fitxes 1968, Català fàcil 1983 i El català 1984, dels quals s’han fet successives edicions…

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, fou lector de català a la Universitat de Liverpool 1950-52, i en 1946-56 exercí com a secretari redactor de l’ Institut d’Estudis Catalans , de la Secció Filològica del qual fou nomenat membre adjunt 1972, numerari 1982 i emèrit 1994 Del 1989 al 1995 en fou secretari i, en 1991-96, director de l’Oficina d’Onomàstica Director de la Gran Enciclopèdia Catalana  1965-71 i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona  1969-72 —d’on fou expulsat per raons polítiques—, fou membre fundador de l’ Associació Internacional de Llengua…

Vida i obra S’inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi…

Vida i obra Estudià magisteri a Lleida i posteriorment es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1965 Doctorat per aquesta universitat en filologia catalana 1970, obtingué el títol de master en lingüística a la Universitat de Reading Anglaterra el 1977 Fou professor a diversos centres docents des del 1965 entre els quals, cal citar la Universitat Autònoma de Barcelona, les extensions universitàries de Girona i Tarragona i, del 1984 al 2010, any en què es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i n’esdevingué catedràtic…

Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…

Vida i obra Estudià als Estudis Universitaris Catalans  i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia romànica 1943 Format en l’escola de Menéndez Pidal, encetà els seus treballs d’investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral 1947, feta sota el guiatge de Dámaso Alonso L’any 1948 esdevingué catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola a la Universitat de Barcelona  i el 1977, de gramàtica històrica catalana, càrrec que ocupà fins a la jubilació 1986, i posteriorment com a catedràtic emèrit El mateix any 1977, fou nomenat…