Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
context situacional
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a context lingüístic, conjunt d’elements extralingüístics que envolten la producció i la recepció d’un text.
context lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a context situacional, conjunt d’elements lingüístics que precedeixen i segueixen un determinat enunciat.
al·lomorf
Lingüística i sociolingüística
Variant combinatòria d’un morfema en funció del seu context.
Les marques possibles de plural en català, -s, -os, -es i marca zero pal-s, home-s, reflex-os, ros-es, els llapis són diversos morfs, per tant, allomorfs , del morfema de plural -ar, -er, -re, -ir són allomorfs del morfema del mode d’infinitiu
sentit
Lingüística i sociolingüística
Per a molts lingüistes, terme sinònim de significat o significació
.
Per a d’altres, sentit és el valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic És a dir, un signe que, fora de qualsevol context o qualsevol situació, té el significat de la seva diferència amb tots els altres significats exclosos pel seu, pot adquirir connotativament un sentit particular, afavorit per un context o una situació concrets, segons els individus que l’usen Així, solem parlar també de sentits figurats dels mots virtuema
increment accentual
Lingüística i sociolingüística
Reforçament de la intensitat accentual que, en un context, reben alguns mots habitualment àtons.
implicatura
Lingüística i sociolingüística
Implicació que es dedueix a partir de convencions, del context o de màximes i principis conversacionals.
reescriptura
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa operació o regla de substitució (rewriting) que converteix un element gramatical en un altre o bé en un conjunt d’altres.
Per exemple, F →SN + SV, SN →D + S, SV →V + C és una regla que indica que la frase F ha d’ésser convertida en una cadena de sintagma nominal SN i sintagma verbal SV el SN en una cadena de determinant L D i substantiu S el SV, en una cadena de verb V i complement ©, etc, fins a arribar a uns símbols terminals no susceptibles ja de cap més reescriptura La regla A →Z ¦ X-Z pot indicar que la categoria A esdevé Z en un context format a l’esquerra per X i a la dreta per Z Per exemple, en català + sord → + sonor ¦ -+ sonor, o sia un so sord esdevé sonor en un context en…
variant
Lingüística i sociolingüística
Expressió diferent d’una altra per la forma.
Hom l’anomena variant lliure si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que poden aparèixer en un mateix context, sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b segons els dialectes dormia, dormiva Hom l’anomena variant combinatòria si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que no poden aparèixer en un mateix context…
mot accessori
Lingüística i sociolingüística
Unitat lingüística morfològicament independent, la significació de la qual només compareix en combinació amb altres unitats i acostuma, per això, d’ésser incapaç de presentar-se sola en tota comunicació adient.
En català hi ha accessoris com ara a , de , però , generalment preposicions i conjuncions que pressuposen sempre un context ve a Barcelona, ve de Barcelona
text
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, tota manifestació lingüística gramaticalment analitzable, com ara una conversa, un poema, etc, i fins la mateixa llengua en conjunt.
En altres escoles, hom anomena text tots els elements lingüístics explícits o presents en un moment donat, per oposició a context o conjunt d’elements virtuals i implícits que també actuen efectivament en un moment donat