Resultats de la cerca

D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat provenen d’etimologies…

A l’època de la conquesta del país per la corona hispànica el parlaven de 2 a 5 milions d’individus, però la influència del castellà feu que hi hagués una regressió de la llengua, de la qual mai més no s’ha pogut recuperar El nahua té tres dialectes el nàhuatl, o asteca clàssic, el nàhual i el nàhuat, aquest darrer a punt de desaparèixer

Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830 Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días València, Imprenta y Librería de Ildefonso Mompié, vol I, p 210-212

La importància de la cultura grega ha determinat l’abundosa presència d’hellenismes en el lèxic de totes les branques del saber de les diverses llengües En el català, hom pot registrar un primer estat d’hellenismes —bé que molt escàs— arribats directament i reflectits en la toponímia ‘Εμπόριον < Empuries, Ρόδη < Roses, etc La dominació romana aportà una gran quantitat de mots manllevats al grec noms d’objectes, peces de vestir, paraules relacionades amb la geografia física, la botànica, etc D’aquest fons antic, difícilment datable, hom separa un grup de paraules, pròpies del…

Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de Cabanyes Collaborà en el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con…

Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha atribuïts a influència…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…

Durant l’adolescència estudià de manera autodidacta llengües, entre els quals l’hebreu des del 1958, i literatura El 1964 ingressà al monestir de Montserrat, que abandonà el 1967 per a anar a Israel, on visqué quatre anys i estudià hebraística a la Universitat Hebrea de Jerusalem Retornat a Catalunya 1971 s’installà a Barcelona on prosseguí els seus estudis, centrats cada cop més en la cultura jueva a la Catalunya medieval i desvinculat, però, del món acadèmic El 1985 fou cofundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, que presidí des del 1988 fins a la seva…

El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres 1969, especialitzat en semítiques, i arxiver des del 1979 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en fou secretari i responsable de la Cancelleria Reial Es dedicà a l’estudi dels jueus catalans medievals i, del 1985 al 1988, fou president fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, precedent de la  Societat Catalana d’Estudis Hebraics , filial de l’Institut d’Estudis Catalans Impulsor de la revista Calls 1986-90, hi publicà una important bibliografia crítica del judaisme català…

El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de…