Resultats de la cerca
Es mostren 1390 resultats
llengua d’especialitat
Lingüística i sociolingüística
Subsistema de la llengua que s’ocupa de llenguatges per a propòsits específics, propis d’un camp o àmbit particular.
Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’…
Philip D. Rasico
Philip D. Rasico
©
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
Llicenciat en filologia castellana a la Xavier University Cincinnati el 1974, estudià lingüística iberoamericana a la Universitat d’Indiana Bloomington, on fou deixeble de Josep Roca i Pons es doctorà el 1981 amb una tesi sobre la fonologia del català dels orígens Ha estat professor de lingüística i filologia catalana i castellana a les universitats d’Indiana 1981-82 i de New Hampshire 1982-84, i exerceix la docència a la Universitat de Vanderbilt Nashville, Tennessee des del 1984 Entre d’altres, és membre de l’ Associació Internacional de Llengua i…
feix d’isoglosses
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’isoglosses, més o menys acostades, que separen dos dialectes.
El límit que, en català, separa el tractament de la e del llatí vulgar cadẹna a l’oest i cadęna a l’est, el que separa el manteniment de la o àtona de la seva confusió en u , etc, forma un feix d’isoglosses que separa el català occidental de l’oriental
grau d’abstracció
Lingüística i sociolingüística
En l’anàlisi lingüística, nivell d’amplitud o concreció conceptual que caracteritza una noció.
La llengua és una abstracció la parla inclou trets abstractes i concrets Alguns elements subjacents d’un model generatiu tenen un grau màxim d’abstracció, mentre que llurs realitzacions n'assoleixen sempre un d’inferior Els primers són comuns a tots els parlants, previsibles i generalment fins en nombre els segons, no necessàriament
llengua d’oïl
Lingüística i sociolingüística
Denominació antiga del francès, per oposició a llengua d’oc.
La denominació procedeix de la veu oïl , en francès antic ‘si’
verb d’estat
Lingüística i sociolingüística
Verb que expressa un estat del subjecte (estar, esdevenir, etc), i s’oposa al verb d’actuació
.
base d’alternança
Lingüística i sociolingüística
Segment fonamental del mot indoeuropeu, oposat als sufixos i als elements de flexió, que és subjecte al fenomen morfonològic d’ alternança
.
punt d’articulació
Lingüística i sociolingüística
Zona o indret on es produeix un contacte o una constricció entre un òrgan actiu i un altre, actiu o passiu, per tal de realitzar una emissió fonemàtica.
Segons el punt d’articulació fonètica, els fonemes de moltes llengües es classifiquen en bilabials, labiodentals, dentals, velars i altres d’acord amb distincions articulatòries pertinents més precises
camp d’entonació
Lingüística i sociolingüística
Conjunt limitat de freqüències dins el qual es realitza oralment una llengua, amb el benentès que la localització absoluta en una escala freqüencial constant depèn de les característiques vocals de cada parlant.
Així, la successió de tons en italià, per exemple, fluctua entre límits més amplis, més de dues octaves, que no pas en català, que assoleix una sepració d’octava i mitja en condicions normals