Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
formalisme
Lingüística i sociolingüística
Doctrina lingüística representada especialment per l’escola de Copenhaguen (Hjelmslev) i pels distribucionalistes nord-americans (Bloomfield, Harris) i aplicada a l’estudi exclusiu de la forma, entesa com a expressió, i de la qual és rebutjat el contingut, és a dir, el significat.
Tanmateix, la segmentació que practica suposa sempre un coneixement intuïtiu d’aquest darrer L’aparició del transformacionalisme ha ofegat els intents de renovació de les escoles formalistes
nexe
Lingüística i sociolingüística
Unió entre elements lingüístics, particularment la de tipus oracional.
Per a Jespersen i Hjelmslev, sobretot, nexe equival a frase Per a aquest darrer, és una reunió de sintagmes caracteritzats com un tot per morfemes extensos o verbals
abkhaz
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua caucàsica del grup llengües abkhazoadigués, parlada per unes 10.0000 persones a Abkhàzia (Geòrgia) i, en la seva variant abazí a l’oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos (Rússia)..
Té una literatura que es mantingué en estat oral fins al darrer quart del segle XIX El 1865 fou creat l’alfabet D’entre els escriptors destaquen D Gulia 1874-1960 i S Tšamba 1886-1937
Charles Ernest Bazell
Lingüística i sociolingüística
Lingüista anglès.
Professor d’anglès i de lingüística general a la Universitat d’Istanbul del 1942 al 1957, i des d’aquest darrer any i fins el 1977, quan es retirà, de lingüística general a la School of Oriental and African Studies de la Universitat de Londres És autor del llibre Linguistic Form 1953
llengües semítiques
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XVIII, el conjunt de llengües parlades pels pobles semites.
Formen, juntament amb el berber, el cuixític i el txadià, la família de llengües afroasiàtiques o camitosemítiques Hom hi distingeix tres subgrups el septentrional central, el meridional central i el meridional perifèric, aquest darrer amb dues branques, l’aràbiga meridional i l’etiòpica Al grup septentrional central, corresponen, a l’estadi antic, el cananeu, l’ugarític i l’amorreu a l’estadi mitjà, el fenici, l’hebreu, el moabita i l’antic arameu, aquest darrer amb dos subgrups, l’occidental llengua dels documents de Zenǧirli, llengua dels papirs d’Elefantina, arameu bíblic, palmirè,…
nahua
Lingüística i sociolingüística
Dit de la llengua de la família utoasteca que parlen actualment a Mèxic unes 800.000 persones.
A l’època de la conquesta del país per la corona hispànica el parlaven de 2 a 5 milions d’individus, però la influència del castellà feu que hi hagués una regressió de la llengua, de la qual mai més no s’ha pogut recuperar El nahua té tres dialectes el nàhuatl, o asteca clàssic, el nàhual i el nàhuat, aquest darrer a punt de desaparèixer
regla
Lingüística i sociolingüística
Usat a vegades com a sinònim de llei, qualsevol hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé qualsevol hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.
Hom podria distingir entre llei i regla considerant el primer terme com la formulació que resulta d’una recerca empírica de la realitat de les estructures d’una llengua mètode inductiu, i el segon, com el fruit d’una temptativa de producció d’un model lingüístic per a l’estructuració dels fets de llengua mètode deductiu En el darrer aspecte, el terme regla és bàsic en gramàtica generativa, que consisteix en una sèrie de símbols i en un conjunt de regles de producció, anomenades regles de reescriptura i de transformació
Antoni Jolís
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del segle XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre Pere Joan Nunyes, i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 “Antoni Jolís, catedràtic de gramàtica de la Universitat de Barcelona 1588-1600” Analecta Sacra Tarraconensia , 53-54, p 187-215
,
austronèsic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.
Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té una gran majoria de mots…
gramaticalitat
Lingüística i sociolingüística
En la gramàtica generativa, grau de divergència d’un text de la norma lingüística del parlant, la qual norma es fonamenta en la competència d’aquest darrer.