Resultats de la cerca

A vegades els signes gràfics de l’alfabet d’una llengua són prou vàlids ocasionalment per a una transcripció concreta La transcripció es diferencia de la transliteració, tot i que a vegades pot coincidir-hi

La principal diferència que mostra respecte a un pidgin és, doncs, l’adquisició de parlants natius, així com l’expansió i organització interna de la llengua reorganització de la gramàtica, creació de regles fonològiques, augment del lèxic, ampliació de les possibilitats estilístiques, etc Tanmateix, un pidgin pot experimentar també un procés d’expansió sense adquirir parlants natius Per això s’ha suggerit que la principal diferència no depèn de la nativització, sinó de l’associació a algun tipus d’etnicitat

Els mots accentògens en la terminologia clàssica són els anomenats mots tònics

Hom l’anomena variant lliure si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que poden aparèixer en un mateix context, sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b segons els dialectes dormia, dormiva Hom l’anomena variant combinatòria si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que no poden aparèixer en un mateix context, però presenten entre…

Per a BPottier, en semàntica, la diferència entre denotació i connotació es relaciona amb l’oposició entre actual i virtual , que dóna lloc a la noció de virtuema

Per exemple, la diferència entre fer i cometre es basa en un sema que cometre afegeix a fer fer + quelcom dolent Alguns empren el terme sema en lloc de morf o morfema en la segmentació de mots

És la llengua més important de les que constitueixen la família dravídica és simptomàtic que el mot tàmil provingui de l’antiga forma dramiḷa , de la qual deriva el mot sànscrit draviḍa que designà tota la família a la qual pertany el tàmil Hi ha força diferència entre el tàmil parlat i l’escrit

Hjelmslev formula la diferència entre una llengua artificial i una llengua natural o “de cada dia” dient que “una llengua de cada dia és en la pràctica una llengua a la qual tota altra llengua es deixa traduir, tant una altra llengua de cada dia com qualsevol estructura lingüística imaginable”, mentre que una llengua artificial té uns usos limitats

Per a d’altres, sentit és el valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic És a dir, un signe que, fora de qualsevol context o qualsevol situació, té el significat de la seva diferència amb tots els altres significats exclosos pel seu, pot adquirir connotativament un sentit particular, afavorit per un context o una situació concrets, segons els individus que l’usen Així, solem parlar també de sentits figurats dels mots virtuema