Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Benet Girbós
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català les obres del jesuïta Petrus Canisius i de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar la consciència , respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579
Pier Enea Guarnerio
Lingüística i sociolingüística
Filòleg italià.
Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906
Viktor Vladimirovič Vinogradov
Lingüística i sociolingüística
Lingüista rus.
Catedràtic a la Universitat de Moscou, és autor de treballs sobre gramàtica russa Grammatičeskoje učenije o slove ‘Doctrina gramatical de la paraula’, 1947, lexicologia i fraselogia, com Osnovnyje ponjatija russkoj frazeologii kak lingvističeskoj discipliny ‘Conceptes fonamentals de fraseologia russa com a disciplina lingüística’, 1946 És autor de diverses monografies sobre el llenguatge i l’estil dels grans escriptors del país
Gret Schib Torra

Gret Schib Torra
Lingüística i sociolingüística
Catalanòfila suïssa, de nom de naixement Gret Schib.
Estudià a la Universitat de Basilea, on presentà una tesi doctoral sobre la traducció francesa medieval del Llibre de meravelles 1968 i on feu classes de català 1973-78 Edità diversos textos de Ramon Llull Doctrina pueril, Arbre de filosofia d’amor i continuà la publicació dels Sermons de sant Vicent Ferrer, interrompuda durant la Guerra Civil Espanyola És autora d’un vocabulari de sant Vicent Ferrer, amb comentari filològic 1977, i a partir del 1998 ha traduït del català a l’alemany el Llibre d’Amic e Amat 1998, de Ramon Llull, els Contes 2005 de Pere Calders, el Llibre de…
Nicolau Eimeric
Lingüística i sociolingüística
Escripturista, biògraf i canonista.
Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, publicada per Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona Nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362 i elegit provincial, aquesta darrera elecció fou invalidada per Urbà V per irregularitats De nou inquisidor general 1366, afrontà obertament els lullistes, actitud que li…
formalisme
Lingüística i sociolingüística
Doctrina lingüística representada especialment per l’escola de Copenhaguen (Hjelmslev) i pels distribucionalistes nord-americans (Bloomfield, Harris) i aplicada a l’estudi exclusiu de la forma, entesa com a expressió, i de la qual és rebutjat el contingut, és a dir, el significat.
Tanmateix, la segmentació que practica suposa sempre un coneixement intuïtiu d’aquest darrer L’aparició del transformacionalisme ha ofegat els intents de renovació de les escoles formalistes
Pompeu Fabra i Poch
Pompeu Fabra i Poch
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Esport
Gramàtic i lexicògraf.
Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…
, ,