Resultats de la cerca

Fou conegut també amb el nom de Don Profeit Tibbon Astrònom, matemàtic i metge, és notable per la traducció del Tractat de l’Assafea , d’Azarquiel, l’estudi, l’edició crítica i la traducció catalana del qual, obra de Josep MMillàs i Vallicrosa, constituí el quart volum de la Biblioteca Hebraicocatalana Barcelona 1933

Publicà, entre altres obres, la sèrie Euskariana , obres de gènere molt divers sobre temes bascs, una Gramática de los cuatro dialectos literarios de la lengua euskera 1884, estudi científic de la llengua en contraposició al corrent purista de l’època, la novella històrica Don García Almoravid 1899 El 1918 fou cofundador de l’Euskaltzaindia

Especialista en literatura castellana, sobretot la del Segle d’Or Servantes i Don Kikhot 1934, Servantes, žizn’ i tvorčestvo ‘Cervantes, vida i obra’, 1946 Es dedicà també a la literatura francesa del s XVIII Volter ‘Voltaire’, 1946, i a les literatures eslaves Bol’garskij teatr ‘Teatre búlgar’, 1950 Traduí La vida del Lazarillo de Tormes i obres de Quevedo

Fou collaborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular, membre fundador del diari El Matí  i redactor en cap de Catalunya Social  1921-36 Signà sovint amb pseudònim Bellesguard, Maria Bonsoms Entre altres obres, publicà Lleó XIII i la qüestió social , una traducció de Don Quijote i Nou diccionari català-castellà i Nou diccionari castellà-català tercera edició 1931

Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí…

Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento 1913, s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos 1934, primer volum d’una collecció Biblioteca Hispano-Italiana que dirigí Collaborà en els Estudis…

Estudià romanística a Bonn i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler i de Heinrich Wölfflin Ensenyà a Königsberg, Frankfurt del Main i Heidelberg El 1935 hagué d’abandonar l’Alemanya nazi i s’exilià als EUA, on fou professor de la Universitat Catòlica de Washington Té una immensa obra de crítica i interpretació de les literatures romàniques, especialment del barroc Don Quijote als Wortkunstwerk 1927, Estudios literarios de mística española 1955, The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruysbroek on the Language of the Spanish Mystics 1946 És fonamental la seva bibliografia de l’…

Degà de la facultat de lletres de Clarmont d’Alvèrnia De vegades superficial i amb mentalitat oficialista, tingué, però, el mèrit d’haver encetat temes inèdits d’història institucional La Junte Supérieure de Catalogne , 1910 Le Conseil de Castille au XVIIIe siècle , 1902 L’Espagne de l’Ancien Régime , edició ampliada, 1925-28 A més de nombrosos articles sobre arxivística, història eclesiàstica i de l’art i la literatura, cal assenyalar, també, les obres Don Carlos d’Aragon, prince de Viane 1889, Barcelone et les grands sanctuaires catalans 1910, La Catalogne de 1808 à 1812 1911…

Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna  i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular  i En Patufet , i fou director de Germanor  1902 i de la collecció “Selecta Catalana de Novella” Publicà…

Catedràtic de llengua castellana de la Universitat Autònoma de Madrid, a més de diverses edicions crítiques d’autors de l’edat d’or de la literatura castellana El Buscón de Quevedo, 1980 publicà nombrosos estudis tant en el camp lingüístic com en el literari Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII 1949, Lope de Vega Introducción a su vida y a su obra 1966, Lazarillo de Tormes en la picaresca 1972, Estilo barroco y personalidad creadora 1974, Estudios de poética 1976 i Estudios de lingüística 1980, De poética y poéticas 1990 El seu Diccionario de términos filológicos 1963 ha…