Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
bielorús
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava oriental parlada a Bielorússia per uns set milions de persones, i a les regions adjacents dels estats veïns, especialment a Rússia (prop de mig milió), Ucraïna (uns 150.000) i Polònia (uns 200.000).
Amb característiques de transició entre l’ucraïnès i el polonès, els primers escrits daten del segle XI del segle XIV al 1696 s’afermà com a llengua oficial del gran ducat de Lituània La llengua literària moderna fou constituïda a la segona meitat del segle XIX sobre la base del parlar de Minsk, i es consolidà especialment quan esdevingué llengua oficial de la RSS de Bielorússia, el 1919 El 1991 passà a ser idioma oficial de l’estat independent de Bielorússia
interversió
Lingüística i sociolingüística
Metàtesi, especialment entre sons contigus.
llatinòrum
Lingüística i sociolingüística
Llatinada, especialment macarrònica, en mal llatí.
escoli
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nota explanatòria, especialment d’un comentador.
normativitzar
Lingüística i sociolingüística
Sotmetre a norma, a regles definides, especialment codificar (una llengua).
categoria
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’unitats —especialment de mots— que pertanyen a una mateixa classe.
genitiu saxó
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressar la possessió, pròpia d’algunes llengües germàniques, especialment l’anglès.
Consisteix a anteposar el substantiu complement d’un nom, seguit d’una ' s , al nom a què es refereix Peter's son , ‘el fill d’en Pere’
patuès
Lingüística i sociolingüística
Parlar dialectal, especialment el mancat de cultura literària i emprat només en la conversa familiar.
Del francès antic patoier , ‘parlar amb escarafalls’, és una denominació pejorativa parallela a d’altres de no gentilícies, com xapurreat, etc sorgida a França per a referir-se, despectivament, als parlars perifèrics del centre cultural i que es onsideraven corromputs En el cas del benasquès, la denominació s’ha utilitzat pels seus mateixos parlants per a referir-se al parlar propi, de transició entre l’aragonès i el català
hispanística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’estudis sobre la cultura hispànica, especialment els portats a terme per investigadors estrangers.
L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier, etc Els…
salat
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les, derivats d’illu, illa
.
Es considera un subdialecte del català central Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret i els que estan a pocs quilòmetres de la costa Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa Un cert declivi del seu ús, …