Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
etimologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica.
Així, llaurar prové del llatí LABORARE, freixe de FRAXINU Per als antics, trobar l’etimologia d’un mot era descobrir el seu ‘veritable’ étymos sentit, és a dir, el lligam que unia el mot a la cosa A l’edat mitjana hom creia que les llengües es remuntaven a l’hebreu hi ha romanalles d’aquest error fins al s XIX i proliferaren les etimologies purament anecdòtiques Un exemple destacat són les Etymologiae d’Isidor de Sevilla s VII Els comparatistes s XIX foren els primers a formular el mètode científic de la recerca etimològica En la seva primera etapa mètode fonohistòric , els seus conreadors…
etimologia popular
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a relacionar dues formes que, sense tenir identitat d’origen, posseeixen una certa similitud formal.
És emmarcat dins la tendència dels parlants a donar transparència als mots, a donar-los una motivació, conscientment o inconscientment El llatí PORTULACA degué donar *portolaga o *bordolaga passà, però, a verdolaga pel fet d’haver-se relacionat amb verd Al nivell lingüístic més vulgar prolifera aquest fenomen graciosa per gasosa
homosemització
Lingüística i sociolingüística
Modalitat d’etimologia popular consistent en una aproximació del contingut d’un significant al d’un altre amb el qual es troba en situació de paronímia o d’homonínia.
Per exemple, el verb amarar “mullar impregnant”, “aigualir un líquid”, provinent molt probablement del llatí emerare , derivat de merus “pur” i usat en el sentit de “fer que el vi deixi de ser pur mesclant-hi aigua” ha pogut ser interpretat com a procedent de mar , d’in “xopar” el mot bridge “joc de cartes”, prové, sembla, d’un nom turc, biritch , però, per semblança amb l’anglès bridge “pont” i per la mena de “pont” que s’estableix entre els jugadors, se li ha pogut atribuir una etimologia anglesa
etimòleg | etimòloga
Antoine Thomas
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista occità.
Professor de filologia romànica a la Sorbona, és autor de nombrosos treballs de crítica textual i d’etimologia del francès i del provençal medievals Representant destacat dels neogramàtics, intervingué en polèmiques contra l’etimologia impressionista o de geografia lingüística Fou collaborador, amb Hatzfeld i Darmesteter, del Dictionnaire général de la langue française sd, però 1890-1900 Els seus Essais de philologie française 1887 i Nouveaux essais de philologie française 1904, així com els Mélanges d’étymologie française 1902 1927 són models de rigor científic i d’…
reconstrucció
Lingüística i sociolingüística
Procés inductiu que permet de fixar, a partir de fenòmens lingüístics coneguts, fets que pertanyen a estadis de la llengua desconeguts.
És una operació característica de l'etimologia
metasèmia
Lingüística i sociolingüística
Canvi que es produeix en les llengües a conseqüència de l’anàlisi metalingüística, la qual comporta una interpretació —o reinterpretació— de la matèria de la llengua segons determinats models d’ella mateixa.
Per exemple, els aglans per les glans , el sufix -bus a bibliobús , l’anomenada etimologia popular indicció per injecció i altres
Oscar Bloch
Lingüística i sociolingüística
Romanista francès.
Catedràtic de dialectologia La seva obra se centra en dialectologia Atlas , 1917 i etimologia Dictionnaire étymologique de la langue française, 1932
Gottfried Baist
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany, professor a la Universitat de Friburg de Brisgòvia.
Publicà edicions d’autors antics castellans, un primer esbós de gramàtica històrica del castellà al Grundriss der romanischen Philologie 1888 de Gröber, i articles d’etimologia romànica on aplicà el mètode de Wörter und Sachen
Antoni Fernández de Calderón i de Toledo
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Història del dret
Advocat, filòleg i historiador.
Baró de Santa María das Arenas Estudià a Cervera, i fou superintendent de Zamora 1752-62 El 1762 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs d’història, d’epigrafia i d’etimologia catalana