Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d…
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
setantè
Lingüística i sociolingüística
.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre setantè i vuitantè són setanta-unè, setanta-dosè, setanta-tresè, setanta-quatrè, setanta-cinquè, setanta-sisè, setanta-setè, setanta-vuitè, setanta-novè femení setanta-unena, setanta-dosena , etc
picard
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup lingüístic francès (llengua d’oïl) parlat a la Picardia i en una part de la província belga de l’Hainaut.
Respecte el francès presenta diverses particularitats, entre les quals el manteniment de la c llatina davant a picard, canter , cose francès, chanter , chose , ambdós del llatí cantare , causa l’article femení la i les formes pronominals mon , ton , son prenen la forma le i men , ten , sen , respectivament
reciprocitat
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe.
Constants en català l’existència de noms comptables — home, llaç, etc— exigeix l’existència de noms mesurables — llet, vi, etc—, i al revès o variables en català els neutres — això, allò , etc— exigeixen l’existència del masculí i el femení — aquest, aquesta etc—, però no al revès — blanc, blanca no tenen neutre—
arximorfema
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de trets distintius comuns a dos morfemes producte d’una neutralització morfosintàctica.
Així, en català, com en moltes altres llengües, l’oposició entre masculí i femení representada pels morfemes ell/ella, persistent en plural ells/elles, s’esvaeix a favor de l’arximorfema masculí quan representa grups de coses gramaticalment masculines i femenines barrejades de manera que si hom sent tots ells canten , pot entendre que es tracta d’un grup d’homes, nois, ocells només mascles, o bé d’un grup sexualment i gramaticalment heterogeni
bifurcació semàntica
Lingüística i sociolingüística
El fet que, per evolució històrica, una forma adquireixi dos o més sentits diferents.
Generalment els sentits són relacionats, si més no per oposició, com a lluitar amb ells “a favor d’ells”, “contra ells” Però la distància pot ésser tan gran com en el mot francès voler “volar” i “robar”, o tan imprecisa com en el sufix de femení català, que al costat de la referència al sexe té un valor vagament augmentatiu en parelles com cistell / cistella o pla / plana, i encara d’altres més difícils de definir soc / soca matèria morta a matèria viva
paleosiberià
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües, lingüísticament aïllades, parlades pels grups ètnics paleosiberians.
Hom sol classificar-les convencionalment en quatre grups el luorawetlan que comprèn el txuktxi , el kamtxadal i el koriak , el iukaguir , el guiliak , i el ienisseià que comprèn el ket o ostiak , el kott , l' assan i l' arin Res no autoritza a admetre un parentiu, malgrat certes afinitats, per raó del veïnatge de l’antic món uraloaltaic i americà, però disgregades per la propagació del tungús Àsia, les llengües Carregades d’argots esotèrics, arriben a crear un llenguatge masculí i femení divers fonèticament i quant a lèxic Els soviètics han proporcionat gramàtica, escriptura i…
txadià
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües (unes 150) parlades al nord de Nigèria, al nord del Camerun i al sud del Txad.
Hom l’anomena també txadià o nigerotxadià Les més importants, d’W a E, són el haussa, única llengua de cultura, l' angas , el ron , el bola , el tangale , el margi , el batta , el musgu , el massa , el mubi , etc Una de les característiques és l’ús de pronoms febles davant el verb, que, en part, són idèntics als prefixs i als sufixs personals del camitosemític Altres característiques que l’emparenten amb el camitosemític són la desinència femenina a , l’ús del pronom femení ta , de la partícula d’annexió n , etc Per això alguns lingüistes, com JLukas, creuen que es tracta del…