Resultats de la cerca

És autor d’una Ars grammatica de la qual a l’edat mitjana foren fetes moltes versions, conegudes amb el nom de donat

En català hi ha automatitzacions en ‘ves ara', ‘què vol que li digui', ‘miri' i moltes d’altres, la separació de les quals respecte als modismes i frases fetes no resta ben nítida, tot i ésser teòricament diferents

Els mixteques apareixen a Mesoamèrica cap al segle VIII, com a habitants de les terres altes de les valls d’Oaxaca Al segle X iniciaren l’ocupació de les valls que abans habitaven els zapoteques, i així conqueriren les ciutats de Monte Albán i Yágul Al segle XIV s’estenien ja per totes les valls i havien conquerit la ciutat de Mitla, que esdevingué llur capital Els mixteques es caracteritzen per llurs dots artístics Eren grans constructors, com demostren els edificis de Mitla, decorats amb magnífics i complicats mosaics de pedra Llurs ceràmiques policromes, de pasta finíssima, són les millors…

Cap d’aquestes llengües no té texts escrits, però n'existeixen transcripcions fetes per missioners Cadascuna de les llengües té un sistema fonològic diferent del de les altres la majoria dels mots són bisíllabs, i els monosíllabs solen ésser verbs, usats com a arrels de termes d’acció o d’estat

Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc…

Cal distingir-hi el que corresponia a la llengua parlada i el literari de les traduccions calcades de l’hebreu Després del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans, i els escassos documents i notícies anteriors no permeten d’establir-ne cap tipologia segura, si no és l’abundor de mots i d’expressions hebreus Sembla que a la Catalunya Vella es caracteritzava també per un cert deix d’arcaismes A Mallorca, i potser al País Valencià, fins a la fi del s XV es mantingué vigent, entre els jueus, al costat del català, l’àrab vulgar, amb probables interferències Les…

Les llengües algonquines són llengües flexionals que distingeixen netament els radicals verbals dels nominals, que fan molt més ús dels sufixos que no dels prefixos, i en general són, d’entre les llengües americanes, de les menys distants del tipus indoeuropeu Relativament a la ciència lingüística, la importància de l’algonquí és molt gran, gràcies als treballs de Leonard Bloomfield, que, a partir del 1925, aplicà a quatre llengües del grup els mètodes de la gramàtica comparada, i va poder reconstruir en gran mesura el protoalgonquí És la primera reconstrucció d’aquest tipus feta sobre…

És parlat al Japó per uns 120 milions de persones, a les illes Hawaii més de 250 000, el 30% de la població, a Califòrnia EUA uns 300 000 i al Brasil 150 000 Té una gran varietat dialectal, i el dialecte de Tòquio és considerat l’idioma oficial La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes en caràcters xinesos al segle V És una llengua d’estructura aglutinant que combina diversos elements lingüístics en mots simples, cadascun d’aquests elements tenint una significació fixa i apta a existir separadament Té poques vocals i consonants, i la major part de les síllabes són…

Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica  1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica  fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…

D’extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes francès, alemany, anglès i rus de forma bàsicament autodidàctica Inicià la seva tasca com a traductor a l’editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935 Juntament amb Marcellí Antic i Josep Cruells fundà l’editorial Atena l’any 1935 només s’hi publicaren cinc volums, ja que l’editorial fou clausurada al cap d’un…