Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
flamenc
Lingüística i sociolingüística
Terme equívoc amb què hom indica la llengua neerlandesa parlada a la part septentrional de Bèlgica (neerlandès).
El domini inclou les regions de Flandes províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i el Brabant Flamenc, i de Brusselles bilingüe Des del s XII fins al XVI els dialectes flamencs i brabantins predominaren en la formació de la llengua neerlandesa Amb motiu de la guerra dels Vuitanta Anys s XVI i XVII, tot el complex cultural emigrà cap a Amsterdam, i la llengua restà en entredit a Flandes durant tres segles L’estat belga independent el 1830 reconegué l’existència d’una llengua flamenca el 1873 amb les lleis lingüístiques 1932, 1963 i les successives…
Jan Frans Willems
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i filòleg flamenc.
Considerat l’iniciador del moviment flamenc, es dedicà a l’estudi de la literatura i de la llengua neerlandeses i intentà la unificació cultural dels Països Baixos De les seves obres destaca Verhandeling over de nederduytsche tael- en letter-kunde ‘Tractat sobre la filologia i la literatura neerlandeses’, en dos volums, 1819-24 Fundà també 1837 el periòdic Het Belgisch Museum
llengües germàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.
Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base…
francès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).
Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és…