Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
llengües analítiques
Lingüística i sociolingüística
Terme de classificació tipològica que fa referència a les llengües del domini indoeuropeu que han anat perdent la flexió dels mots i han anat confiant cada vegada més a mots auxiliars (preposicions, auxiliars de perífrasis verbals, etc) l’expressió de les relacions sintàctiques.
Els exemples més notoris d’aquesta progressió històrica són el de l’evolució del llatí fins a les llengües romàniques d’avui, i el del pas des del germànic primitiu a l’anglès o a l’escandinau occidental Hom diu que les llengües antigues eren més sintètiques, i que les modernes són més analítiques Però cal guardar-se de creure que una progressió en aquest sentit sigui una llei universal de tot llenguatge En certs usos, el terme llengües analítiques és sinònim de llengües aïllants
capcinès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir, molt relacionat amb els altres parlars de transició de la zona de contacte del Rosselló amb la Fenolleda, el Perapertusès i el Narbonès.
Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del diftong àton…