Resultats de la cerca

Trets comuns d’aquestes llengües són estructura morfològica aglutinant, apofonia consonàntica i harmonia vocàlica

És una branca força homogènia, amb possibilitat d’intercomprensió entre els parlants de les llengües que l’integren El votiac i el ziriè coincideixen en més del 70% de llur lèxic Posseeixen un ric sistema de formes verbals no personals Totes dues desconeixen l’harmonia vocàlica uraliana

La llengua dels vepses del nord ludi és una barreja de vepse i carelià En són trets característics la pèrdua total de l’harmonia vocàlica i l’ús de pronoms possessius independents no posposats, com s’esdevé en totes les altres llengües finoúgriques El lèxic és molt influït pel rus

Posseeix una gran fragmentació dialectal l' evenki , l' orotx , el lamut i el manegir són els dialectes principals Malgrat que posseeixen literatura i premsa, actualment són en procés d’extinció Utilitzen l’alfabet ciríllic D’estructura morfològica profundament aglutinant, els trets més sobresortints són l’harmonia vocàlica, la posició lliure de l’objecte i la conservació de nombrosos caràcters arcaics com la p protoaltaica

Parlada ja al s III aC, és la menys evolucionada de les llengües tungús, i té un elevat percentatge lexical xinès Al vocalisme hi ha harmonia vocàlica, i la majoria dels mots són disíllabs La sintaxi és fundada sobre el principi que cada element secundari precedeix l’element principal L’alfabet deriva de l’escriptura mogol adaptada el 1599 El 1632 fou creat un sistema de signes diacrítics per a transcriure els sons del manxú l’escriptura mogol no era suficient El 1647 hi fou imprès el primer llibre

El parlen uns 20 000 individus a la Sibèria occidental, a ambdues vores de l’Obi mitjà i inferior i els seus afluents L’ostiac i el vogul, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per l’ús del nombre dual, per la possibilitat d’integrar el complement directe pronominal en el verb “Conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutja el verb copulatiu en les terceres persones del present d’indicatiu Les llengües úgriques de l’Obi desconeixen l’harmonia vocàlica i el verb de negació, fenòmens típics d’altres llengües uralianes L’ostiac…

Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les llengües…

El parlen uns 5 000 000 d’individus, principalment a Finlàndia, però també a les zones veïnes de Noruega, Suècia i Rússia, als Estats Units i a Austràlia Els primers texts escrits en finès procedeixen de mitjan s XVI Ultra els trets baltofinesos comuns, són característiques del finès l’harmonia vocàlica conseqüent, la riquesa en diftongs i l’accent fix carregat sobre la primera síllaba La subordinació per mitjà de conjuncions és poc freqüent, perquè les accions subordinades són expressades preferentment per formes no personals del verb El finès crea amb gran facilitat mots composts, la qual…

Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat o a la més gran part de les llengües uralianes són harmonia vocàlica, limitacions…

La classificació d’aquestes llengües és dificultada sovint per la manca d’un coneixement històric sòlid dels pobles que la integren i la gran barreja ètnica que han sofert al llarg del temps, amb etapes de bilingüisme o, almenys, de contacte molt estret, que facilita els processos d’osmosi lingüística Això no obstant, el parentiu de les llengües susdites pot considerar-se definitivament establert, contràriament a la suposada relació uraloaltaica Els trets comuns més sobresortints de les llengües altaiques són, fonèticament, l’harmonia vocàlica i la constitució sillàbica dels mots…